Opinió

El caganer, vella tradició

Aquesta peça del caganer és ben típica en l’ambient nadalenc de casa nostra

Dies enrere vaig llegir en un diari que enguany, de cara als pessebres que es puguin confegir per les cases d’arreu, han aparegut figures de nous caganers, com les dels polítics Giorgia Meloni, Volodímir Zelenski i Alberto Núñez Feijóo; les de futbolistes com ara Robert Lewandowski, Karim Benzema o Aitana Bonmatí; o de cantants com Lady Gaga... Aquesta peça del caganer és ben típica en l’ambient nadalenc de casa nostra, l’hem vista fa anys i panys. Es tracta, com ja sabem, d’un home, o darrerament també una dona, ajupits tot fent les seves necessitats, és a dir, defecant, amb les natges a l’aire.

Es deia abans que deixar de posar aquesta figura al pessebre familiar portava mals auguris, perquè la femta és bona cosa al cap i a la fi, fertilitza la terra i porta sort i alegria per a l’any vinent. El caganer és tradicional als pessebres fets a Catalunya i al País Valencià. Diuen, a més, que aquestes figures son comunes també a Múrcia, Nàpols i Portugal, on s’anomenen cacones, pastore che caca i cagão respectivament. Temps enrere, a casa nostra, es representava el caganer vestit de forma molt tradicional, amb faixa, barretina i una pipa als llavis.

Normalment, solia posar-se aquesta figura amb tota modèstia en un racó del pessebre, darrere d’un arbust o de qualsevol altre amagatall. S’ha dit que el caganer va fer la seva aparició entre finals del segle XVII i principis del XVIII, en plena època del barroc, doncs. Per sort, encara fou llavors ben acceptat per l’Església Catòlica. Segons Joan Amades el seu origen es remunta a finals del segle XVIII. En la primera dècada dels 2000, es van vendre figures de caganers com les de Barack Obama, Jordi Pujol, Hugo Chávez, Lula da Silva i Pascual Maragall... Més tard també, les de Leo Messi, Carles Puigdemont, Angela Merkel, Donald Trump o Vladímir Putin...

Catalunya, al llarg del temps, sempre ha mostrat tendències escatològiques, això és ben cert. A més del caganer pessebrístic, va florir també el costum de fer cagar el tió, amb un gros soc a terra, un pal a la mà i després anar picant. Recordeu?: “Tió, tió, caga torró, per la vinguda de Nostre Senyor!” Al meu despatx hi tinc, des de fa anys, sis caganers, tres homes i tres dones, fets per l’escultor local Guillem Duran, al cel sia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.