El nom i la cosa
Plaça de la “Independèn- cia”... és un bon nom que permet mirar enrere, amb certa recança, o endavant, amb esperança
El grup s’ha aturat a la cantonada de la plaça. Gent de certa edat, pausada, atenta a les explicacions del guia. Han arribat pel carrer de Santa Clara i puc deduir que han travessat el riu pel pont de ferro. En compto una quinzena i diria que hi ha més homes que dones. Visiten la ciutat i ara és l’hora del monument al general Álvarez de Castro, que de moment veuen d’esquena. El guia parla en castellà, cosa que em fa pensar que venen de les Espanyes. Quan passo per la seva vora paro uns segons l’orella, per curiositat. Només sento: “Aquesta és la plaça de la Independència, però no pas per la independència del «procés»...” És clar. Calia aclarir-ho d’entrada. Es tracta de la independència d’Espanya, amb guerra del Francès inclosa.
Jo, ves per on, de la plaça “dels cines” encara en dic sovint “plaça de Sant Agustí”. Ja sé que el nom oficial és “de la Independència”. Només “Independència”. Un bon nom que permet mirar enrere, amb certa recança, o endavant, amb esperança.
En això dels noms passa que algunes vegades canvien de sentit. Recordo que abans de néixer el Punt Diari buscàvem un nom per al nou periòdic. Després de moltes deliberacions decidírem recuperar la prestigiosa capçalera dels Rahola, L’Autonomista. No va ser possible per raons que no venen al cas. Però pensem: amb un nom clarament progressista, que el 79 era un crit reivindicatiu assumit per la majoria dels ciutadans, uns anys més tard ens hauria passat per sobre l’onada social independentista o, si més no, autodeterminista. Avui dia sembla evident que proclamar-se autonomista és situar-se fora del corrent, o prendre partit clar en contra de posicions majoritàries. Així que ja m’està bé la plaça de la Independència, i que cadascú pensi en la independència que vulgui. El guia porta els seus turistes cap a l’estàtua del general. Un català amb barretina els amenaça amb el seu trabuc. No han de patir: és dels bons. Mentrestant, uns quants voluntaris feinegen traginant testos de flors, que ja tenim aquí la gran festa gironina de la primavera.
