Opinió

La maleta de la tia

La inefable maleta ara serviria per als nombrosos viatges que va poder permetre’s arreu del món

Tenia una tia àvia que va viure quasi un segle (Garrigàs, 1898 - Pau, França, 1997). Va fer els estudis de mestra a Girona passant pel forat dels gats: acompanyada d’una maleta, va viure a casa d’uns parents, els Santaló de la plaça de Sant Pere, on ella i una seva cosina dormien en un llit de matrimoni. A l’hivern passaven tanta fred que, des de dins del catre, es posaven dues cadires horitzontals entravessades a sobre ambdues per abrigar-se –el pes de les andròmines, deia, afavoria la il·lusió. Alumna destacada de les llegendàries germanes Úriz, ja mestra i amb la maleta, va ensenyar en alguns pobles fins que pel seu prestigi va ser reclamada a Barcelona durant la República. Austera sempre, la família recordava que al seu pis de lloguer no hi havia llits: dormien en somiers que s’aguantaven amb potes o amb caixes a sota que els sostenien. Ve la Guerra, el marit (Hilari Arlandis, fundador del PSUC) mor en un bombardeig a Figueres i ella, filla i maleta, van a parar a la Unió Soviètica. La diguem-ne severitat de la tia quant al consum, ara per força –Guerra Mundial–, va acompanyar-la: amb temperatures de sota 30º, buscar llenya; o, amb una gana indescriptible, trobar-se amb un xai i, entre mitja dotzena d’inexperts, matar-lo en una performance que els estalvio... Al cap d’anys, amb filla i maleta, va voler instal·lar-se a França –tornar a casa, és clar, no podia– i va passar per París i per Pau, on fou professora a l’escola de mestres de la ciutat. Ja gran, amb el que guanyava més la pensió que va atorgar-li la Restauració Borbònica, va decidir comprar-se el que a França en diuen un F1. Un apartament d’una sola peça amb dues portes: la d’entrada i la del bany, amb la cuineta ubicada en un racó. La tia tenia l’estança disposada com una sala d’estar; per dormir, un llit turc –somier estret amb potes–, amb coixins contra la paret que de dies feia de sofà; estanteries amb llibres, i poca cosa més. La inefable maleta ara serviria per als nombrosos viatges que va poder permetre’s arreu del món, i per venir a Barcelona a visitar-me quan jo vaig viure-hi deu anys. Quant a aquesta maleta, des de la tardor vital, a vegades evocava que al llarg de la seva vida tot el que havia tingut cabia en l’atuell que l’havia acompanyat al llarg de la seva atzarosa existència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.