El taxista d’Istanbul
“Vostè és català? Doncs retiro el que he dit. Erdogan guanyarà, sí, però perquè les eleccions seran la tupinada de sempre”
En Miquel era a Turquia a mitjan maig. Havia dubtat molt abans de decidir-se, però hi va anar. Els terratrèmols ben presents encara, les eleccions que semblaven un plebiscit sobre la figura d’Erdogan, la guerra d’Ucraïna, tan pròxima... Era el primer cop que hi anava i saltava dels monuments als paisatges; de mercats efervescents a petites parades de carrer; de pàgines romanes i cristianes dominadores a retalls d’esplendor musulmà. Tot li era nou. Sense coneixements de turc i amb un anglès molt rovellat s’espavilava pels metros, autobusos i taxis de la gran capital de l’imperi d’orient.
Gosa interessar-se per les eleccions. Què en pensa el taxista que el porta? Guanyarà, com diuen, l’actual mandatari, que tant agrada a l’OTAN? Sí, li respon el taxista, convençut. Erdogan ho té guanyat. S’ho mereix. Està tirant el país endavant, malgrat tots els problemes. I sort en tenim de l’Erdogan. Si perdés seria un desastre. Però no ha pas de patir. Tenim Erdogan per anys. Ja ho veurà. La gent el valora molt... Al cap d’una estona, abans d’abandonar el vehicle, el taxista s’interessa per saber d’on és en Miquel. “De Girona, és ben a prop de Barcelona.” “Ah –exclama el taxista– català! Llavors escolti: retiro tot el que li he dit abans; ho retiro. Sàpiga que guanyarà l’Erdogan, sí, però perquè les eleccions seran una gran tupinada, com sempre. Això, amic, és una dictadura camuflada. Els periodistes dissidents són a la presó esperant judici. La policia ho vigila tot. Jo soc kurd, sap? I els kurds estem arraconats, sense cap dret. Això, aquest país és un desastre. Ja va veure com es va abandonar la gent després del terratrèmol..” I llavors es queixa dels preus dels productes bàsics, del mal funcionament dels serveis públics, dels abusos de la policia, de la corrupció que es fica pertot. En Miquel ho entén prou bé, i ves a saber per què. Ho entén, segurament, pel mateix motiu que el taxista ha gosat canviar de cançó quan ha sabut que el seu client era català.
Com s’han entès? –voldrà saber un lector–. El taxista porta una aplicació al telèfon. Hi escriu en turc i l’aparell ho passa al castellà. Quan dos es volen entendre...
