Opinió

De reüll

Paper mullat

El paper del govern espanyol respecte a Catalunya és, històricament, un paper difícil de definir. Els vots catalans són molt importants quan arriben les eleccions. Però, un cop passat el tràngol electoral, és de mal fer compartir taula, àpat o llit amb Catalunya. Com es pot explicar davant del patriotisme espanyol que algú es pot relacionar amb Catalunya sense perdre la identitat o ser posseït de forma diabòlica? Com s’explica que l’independentisme no és un virus que s’encomani i, en canvi, parlant es pot arribar a comprendre? Com s’explica que el diàleg entre Espanya i Catalunya hauria estat una bona solució per a tots si s’hagués practicat a temps?

Catalunya és, per a alguns partits, un espai important en convocatòria electoral. Els partits, suposadament d’esquerres, venen a Catalunya a fer promeses que, després, difícilment poden o volen complir. I els de dretes utilitzen Catalunya per presumir davant de la resta de l’Estat. Fer polítiques contra Catalunya dona rèdit en determinats fòrums.

La relació entre Catalunya i l’Estat espanyol genera decepcions, desenganys, desencís, desil·lusions i despit perquè, per moltes promeses, intents fallits i bones intencions, sempre tot queda en res. Això sí que és paper mullat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia