Opinió

El voraviu

Si pica madura, Ana Rosa

La família ens té avorrits i fastiguejats, i no en volem saber res, de pubilles

Ana Rosa Quintana, una de les reines mediàtiques de l’espanyolada (o molt probablement “la” reina de l’espanyolada) esta indignada, molt i molt indignada amb Girona i els gironins. No paeix per què la princesa Elionor, hereva del tron espanyol, no pot fer les festetes de promoció a Girona (a l’Ajuntament se la va declarar persona no grata), i no paeix per què a Caldes de Malavella i a cala Montjoi les festetes les ha de fer amb moltes restriccions de públic i poca llibertat de moviments. Quan cou cura i quan pica madura, que diria l’àvia Neus. Ana Rosa Quintana s’hi engargussa. S’encén com una vespa incomodada, fibla a tort i a dret i explota en directe. “No pot ser”, diu. “És territori espanyol.” Vet aquí la prova per on hem de tornar a començar. Pel que en deien llirisme, hem de començar. Per la mobilització. Per allò que les bases civils poden fer, independentment del que necessiti i desitgi l’estructura institucional de l’independentisme que ens ha desmobilitzat. Hem de tornar a començar per allò que toca els pebrots, parlant planer, a l’espanyolada. La llei diu que som territori espanyol, és cert, però milions dels que hi vivim i volem continuar-hi vivint no ens en sentim. És simple i fins i tot fàcil d’entendre. Ho entens, això, Ana Rosa? No ens sentim espanyols, i la família borbònica ens té avorrits i fastiguejats, i no en volem saber res, de pubilles ni d’hereus. I no són benvinguts, i els ho diem. Ves per on!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.