Els 40 anys d’El Claustre
És la fe en aquesta forma de negoci i la constància de tots els que formen part de la família empresarial
L’art sempre et retorna l’estimació que li professes. Et captiva pels sentiments, perquè hi connectes i et diu alguna cosa. Els sentiments són l’expressió d’una experiència, d’una emoció que ens transmet l’obra en una connexió interpersonal entre el pintor i l’observador, en un llenguatge únic i intransferible. Unificar els dos conceptes, bellesa captivadora de sentiments i emoció, permet de transformar la doble condició humana, la que ens permet entendre l’art com a comunicació i també com a emoció. Gran part de l’èxit dels 40 anys de la galeria El Claustre es deu al model d’haver apostat per la simbiosi entre l’apropament al client, des de les petites aportacions, fins al plaer de disposar d’una pintura per gaudir-ne plenament. És una fàbrica d’emocions, de sentiments, d’impacte visual. Però la clau d’aquesta experiència de més de quatre dècades de la galeria El Claustre va més enllà del model comercial ja per tots conegut, és la fe en aquesta forma de negoci i la constància de tots els que formen part de la família empresarial. Una fe que es va iniciar en el 1983 quan la Núria Iglesias, en pau descansi, va convèncer el seu marit, Miquel Mascort, de la idoneïtat d’una galeria d’art. Així, en uns baixos del Carreu Nou que formaven part de l’antic convent dels franciscans, neix la que avui és considerada la millor i més dotada galeria d’art de Catalunya. A la fe que hi han dipositat, primer la Núria, després en Miquel i ara en Marià, s’hi afegeix la constància, i més ara després dels moments complicats durant la pandèmia i pels canvis vertiginosos de la societat d’aquest segle. La gran aposta de l’empresa sempre ha estat la combinació equilibrada del talent jove amb aquell ja consagrat que ha permès una simbiosi extraordinària dels pintors amb la galeria. Avui, tres factors la consoliden després d’aquests quaranta anys: el model, en el qual el soci és més que un client i sense el qual potser no parlaríem d’aquest fenomen; l’expansió a Figueres, una presència clau en una comarca artística per naturalesa; i finalment l’extens fons d’art, en el qual sempre es pot trobar aquella peça que interessa i agrada. El futur és esperançador des del model d’estima pels artistes, per l’obra i pels clients, d’aquí i de fora, amb fe i constància com a valors i amb un model singular. Moltes felicitats i que sigui per molts anys!
