Opinió

opinió

Xavier Ferrer

Fronts oberts al món

Quan es va acabant l’any és un bon moment per analitzar el que ens ha ofert la realitat i també per pensar com serà l’any nou. Em venen al cap molts reptes que la humanitat té sobre la taula i, fent un exercici de síntesi, n’analitzaré els que considero que han condicionat més la ciutadania i que també ho faran en el futur. La sostenibilitat del planeta, emmarcat sota els efectes del canvi climàtic, és un repte transcendental i de complexa solució, com s’ha vist en la recent cimera de la COP28, en què els interessos privats i estatals han prevalgut per sobre dels generals, arribant a un acord que permet un relat a tothom, sota la idea de la reducció progressiva de les energies fòssils. La geoestratègia ens està jugant una mala passada, primer amb la inesperada guerra d’Ucraïna, que no s’havia de produir, després que havia de ser curta, i ja són quasi dos anys. I, per acabar-ho d’adobar, l’esclat de la guerra entre Israel i Palestina, que complica encara més el tauler mundial i la capacitat dels EUA i la UE per fer front, en el mateix moment, a dos conflictes devastadors; esperem que a la Xina no se li acudeixi envair Taiwan, perquè les costures de l’ordre mundial rebentarien. Un altre front és el paper de la Xina, ja com a potència econòmica mundial, però amb dificultats de seguir les sendes del creixement a què ens tenia acostumats. I també l’Índia, estat emergent amb voluntat i capacitat per incidir en l’economia i la política mundial, però amb moltes desigualtats internes. I el que es coneix com a Sud global, la part del món explotada en diferents moments i abandonada en altres, i que demana tenir un paper en el nou ordre mundial que s’intueix. Les noves tecnologies, la digitalització i ara la IA estan produint uns canvis econòmics i socials molt significatius, deixant desigualtats i persones fora del sistema; es fa imprescindible trobar la manera d’orientar aquesta tecnologia a favor de les persones i legislar perquè així sigui. La demografia és un altre front que tenim, perquè hem passat de 1.500 a 8.000 milions de persones al món, en només 125 anys, i les previsions són de seguir augmentant, a més incidint de forma desigual segons les parts del planeta. I amb tots aquests fronts oberts la Unió Europea, amb dificultat de cohesió interna, però essent una potència econòmica significativa, amb menys incidència demogràfica, donat que només som el 6% de la població mundial, i amb poca capacitat de defensa i seguretat, encara en mans dels estats membres, fets que dificulten el seu lideratge en el món. Estem en un moment crucial perquè s’intueix un canvi d’època, d’un nou ordre mundial amb nous actors, en el qual els que han manat fins ara, la UE i els EUA, han de cercar aliances per seguir sent influents, perquè, tot i les mancances que hi podem veure, són els garants de la democràcia, la llibertat, el respecte als drets humans, a la diversitat i a l’estat del benestar, valors que no cauen del cel i que s’han de guanyar cada dia. I són aquests valors els que hem de procurar preservar, i mirar d’exportar a d’altres parts del món que es troben sota règims autoritaris o dictatorials, sempre respectant les seves idiosincràsies i costums.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.