Opinió

El voraviu

La mare del Tano!

Homenatge al meu mentor, Pep Collell, i a tots els que El Punt us deu 45 anys

L’àvia Neus usava “la mare del Tano!”, però qui me la va encastar al cervell va ser el meu amic Pep Collell, en Josep Collelldemont i Oliva, director de Punt Diari a començament dels vuitanta. En Pep hi apel·lava sovint, a la mare del Tano, i ho feia (encara ho fa) amb una peculiar entonació. Tota la redacció havíem après a escarnir-lo. Havies triomfat si quan li venies una notícia per a l’edició de l’endemà es treia la pipa de la boca i li provocaves el crit. La mare del Tano! Avui, 24 de febrer del 2024, 45 anys després que Punt Diari arribés al quiosc, en Pep, la barba, la pipa, el bolígraf penjat del coll amb un cordó i la mare del Tano m’han semblat les icones més rellevants dels meus inicis professionals i amb el valor sentimental necessari per donar-vos les gràcies a tots els que heu fet possible l’efemèride. Qui ens ho havia de dir! Avançar Los Sitios i perdre’l en el retrovisor! Qui ens ho havia de dir! Obrir a l’Alt Maresme i després a tot Catalunya! Qui ens ho havia de dir! Impulsar l’únic diari d’esports en català! Qui ens ho havia de dir! Comprar el diari Avui! Qui ens ho havia de dir, que el corresponsal de Calonge d’aquell any 1979, avui escriuria aquest Voraviu a la contra i que a l’especial dels 45 anys hi signaria l’article d’obertura com a president i director! Qui ens ho havia de dir, que hi escriuria “De com guanyar el futur quan mori el paper”. La mare del Tano, amics! Gràcies, moltes gràcies a tots! Moltes gràcies a tots els que heu fet possibles aquests 45 anys!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.