Per la defensa dels rius i el país

Va ploure el dissabte dia 9 de març, però no va ploure prou. No va ploure per revertir el gran problema que tenim després de molts i molts mesos de sequera extrema, quan estem en situació d’emergència i quan a les conques internes falta aigua i es tem que en pot faltar més, fins i tot d’allò que ara en diuen aigua de boca. És a dir, si el cel i/o la Moreneta no hi posen de la seva part, pot acabar passant que un dia obrim l’aixeta i no surti aigua durant unes hores. Però la pagesia fa molt de temps que ho pateix i el dany que s’està causant és estructural. No parlo només dels pobres hortaires que tenen l’hort no només com a distracció sinó com a base de l’economia familiar, parlo dels pagesos i regants que han invertit molts diners i que veuen com tot se’n pot anar en orris. Els fruiters, de fet molts arbres estan en greu perill i això no s’arregla amb pluges que esperem que arribin, però que no serviran per res més que per tirar la pilota endavant si no s’emprenen mesures estructurals. Molts pagesos han fet la seva feina i s’hi han gastat els seus diners per acabar així i part de la revolta pagesa també es pot entendre per això.

Per aquest motiu el dia 6 d’abril, a les dotze del migdia, a la ciutat de Girona, s’ha convocat una gran manifestació amb el títol de Defensem els rius i el territori. Sí, com no defensem els rius i el país nosaltres, ningú no ho farà. La concentració està convocada als dos ponts sobre el riu Ter, el pont de la Barca i el pont de França. Es volen fer accions com ara una palanganada, i després hi haurà manifestació cap al centre de la ciutat al marge de dinars populars i altres activitats convocades.

Certament al darrere hi ha associacions ecologistes, però aquesta vegada m’ha semblat entendre que hi ha una gran voluntat que la ciutadania en general i els pagesos i el sector turístic inquiet per aquests temes en particular s’hi apleguin també. Ens hi juguem els rius i ens hi juguem el país. El Ter està en greu perill de mort, alerten, però també la Muga i el Fluvià i d’altres que en diem rius i ja ni tan sols ho són. El darrer tram de la Muga està sec i el Ter continua essent la gran aportació a les necessitats de l’àrea metropolitana. Certament s’ha reduït i molt la seva aportació, que va arribar a ser de 9 m³ per segon, però és que abans arribaven al Pasteral fins a 25 m³ d’aigua des de la capçalera i ara ves a saber quants n’hi arriben. De dades oficials n’hi deu haver, però ara mateix aquell cabal d’aigua s’ha reduït a un terç o fins i tot més.

Aigua és Vida, l’Associació de Naturalistes de Girona, Iaeden-Salvem l’Empordà, Rebel·lió o Extinció, el Grup de Defensa del Ter, SOS Costa Brava i la Federació d’Ecologistes de Catalunya són els convocants, membres de la campanya D’on no n’hi ha, no en raja. Volem una gran manifestació nacional i jo crec que molta ciutadania trobarà la seva raó per anar-hi. Ens hem de mentalitzar tots que hi ha menys aigua, que el canvi climàtic no és un conte a la vora del foc, que a períodes de llarga sequera en vindran de pluges i avingudes destacades i que les dues coses són dolentes per als nostre rius. Contra ningú, a favor de tots, cal defensar els rius i el país.