El voraviu
Perdre la majoria
És surrealisme pur posar en circulació enquestes que han nascuts mortes
Els analistes de les enquestes fan força en la idea de la pèrdua de la majoria independentista. Sobretot els analistes unionistes i unionistes emmascarats. Se’n moren de ganes! No estava perduda ja? Quant fa que la CUP, Junts i ERC no fan pinya? Des de quan cadascú empeny dosos amunt el seu propi enxaneta? Que l’independentisme institucional sumi (33+32+9) fa mesos que no significa res. És sumar pomes, peres i mandarines. Tenim 74 res. Però burxen i burxen en la idea que la majoria independentista es perdrà el 12 de maig. Com burxen i burxen en la victòria del candidat socialista. A Espanya tenen molt clar que les eleccions no les guanya qui les guanya (Feijóo), sinó qui pot bastir majories i ser investit (Sánchez). Aquí no, aquí les guanya Illa, que no té majoria parlamentària a bastir. I el que és més surrealista encara! Han construït la victòria d’Illa i la pèrdua de majoria de l’independentisme institucional sobre sondeigs fets abans de saber que les eleccions eren el 12-M, abans de saber que Puigdemont es presentava i abans de saber quines seran definitivament les opcions que hi concorreran. És quasi com recuperar i cuinar les dades de les enquestes del 1980, les primeres autonòmiques, que varen acabar amb la primavera socialista en la cartelleria de les parets. Per fressa que facin, a mesura que entri l’abril veurem on som. És surrealisme pur posar en circulació dades d’enquestes que han nascut mortes.
