Opinió

Lletra petita

Partits ‘pescaclics’

“Ara que estem de ple en la campanya electoral, les formacions s’han llançat de caps a les xarxes socials i s’embarquen a inundar-les de missatges

Tinc un amic que diu que el fet de no estar a les xarxes socials li dona pau i tranquil·litat d’esperit. En repel·leix qualsevol contacte. Viu allunyat de la voràgine de piulades, posts i likes. I és feliç. Defuig aquesta maregassa que barreja gra i palla i això no impedeix que estigui informat com pocs. Una cosa no treu l’altra. Al contrari. Perquè les xarxes s’han viciat de tal manera que la informació veraç queda diluïda enmig de la cridòria, l’esperpent, els pescaclics i la publicitat. I amb tanta abundància de coses innecessàries, va i els partits polítics fan la seva aportació particular. Ara que estem de ple en la campanya electoral, les formacions s’han llançat de caps a les xarxes socials. L’objectiu, en aquest cas, és pescar votants, si cal vorejant a voltes el ridícul. Apropar el candidat al ciutadà, en diuen. I amb aquesta pastorívola vocació s’embarquen a inundar la xarxa, no només de missatges electorals –que aquests encara tenen un sentit–, sinó també de contingut que en diuen “humà”. I, d’aquesta manera, tenim la sort de descobrir, per exemple, deu coses que no sabíem de tal o pasqual –que ara es veu que això de les deu coses està de moda, i per què deu i no vint-i-cinc?–. I, a partir d’aquí, se’ns proporciona informació bàsica per decidir el vot del tipus que a en tal li agraden les croquetes casolanes i que en pasqual té productes frescos a la nevera. Imprescindible, ja ho veuen. També s’estila el vídeo improvisat passejant al matí amb el gos o fent el vermut com un ciutadà qualsevol, sense americana i amb les mànigues de la camisa arromangades. Imprescindible, també. Al capdavall, es prioritza la teoria que tot suma a la causa en aquesta precipitada carrera electoral. No és cap invent d’ara. Però en campanya, s’accentua aquesta dèria que la quantitat compta. I basant-se en els principis que tot suma i que com més, millor, s’acaba aconseguint l’efecte contrari: una sobresaturació. Menys per a aquells ciutadans que, com el meu amic, han pres la sàvia decisió de viure en pau i amb tranquil·litat d’esperit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia