Opinió

Suïcidis

La causa és complexa i no es pot explicar només per la pandèmia o per l’edat dels afectats

En estudis recents a la UAB i a l’Hospital Sant Pau de Barcelona, entre d’altres, es posa de manifest l’alt índex d’ansietat que pateixen els joves acompanyat d’un alt consum d’estimulants. També es detecta l’increment de la ideació suïcida, ja observada abans de la pandèmia en una proporció del 32%. La causa és complexa i no es pot explicar només per la pandèmia o per l’edat dels afectats. Tampoc hi ajuda la manca de perspectives de futur. Això reforça la idea acceptada que la joventut està sotmesa a una pressió a la qual no saben o no poden respondre-hi. I també en aquest context el consum elevat d’estimulants serveix per alliberar pressió viscuda i evitar així, en gran part, l’ansietat generada. Els enquestats reconeixen que en algun moment han tingut pensaments suïcides. Reconeixen també que tenen dificultats per gestionar els seus estats emocionals davant la manca d’expectatives coherents i abastables. S’ha passat d’una proporció de tres a un inicial a favor dels nois a una equivalència estadística entre nois i noies. Però seria un error pensar que aquest increment en les conductes lesives o en els pensaments suïcides siguin conseqüència de les característiques psicosocials en aquesta fase del desenvolupament. Si bé és cert que els falten aquelles habilitats indispensables per afrontar les noves situacions, canviants i dinàmiques, pròpies de la maduresa per la presa de decisions, com també ho és que això ha passat en totes les generacions. L’adolescència i la joventut són edats en què es qüestiona l’autoritat i es posen a prova els límits, s’experimenten sensacions i es creu tenir el control de tot. Les raons són neuropsicològiques, educatives i socials, amb models adults incoherents. Avui, els canvis en els costums derivats d’una exagerada dependència dels dispositius mòbils afecten sobretot els més joves. Són canvis constants i vertiginosos que costen de gestionar i en els quals les ideacions suïcides i els consums d’estimulants amaguen la realitat. Sense entendre el context protector tampoc podrem entendre les dificultats d’uns joves que avui ho tenen tot sense gaire esforç: roba de marca, poques imposicions, baixa responsabilitat i diners a la butxaca. Massa fàcil en una societat materialista i de recompensa immediata. En el problema tenim la solució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.