Som uns passerells!

Hem valorat opcions i només n’hi havia una. Sánchez és un galtes. Ni resilient, ni estrateg, ni punyetes. Un galtes, diria l’àvia Neus. I tots nosaltres, uns passerells. “Potser sí que s’ha trencat, potser és una reacció ben humana”, ens dèiem. “O potser sí que hi ha alguna cosa grossa al darrere i no és només la denúncia de Manos Limpias i l’investigació judicial”, també ens dèiem. Com si els importessin gens ni mica els escàndols per grans que siguin o es facin! Tot era circ. Tot era pirotècnia. Tot era màrqueting electoral. Un cop d’efecte inadmissible sobre la campanya catalana. No es pot permetre un revés i torna a la campanya de la por a la dreta i a un lawfare que no ha patit i que ha col·laborat vergonyosament que patissin molts d’altres. Ara que Sánchez i els socialistes ja han fet la seva espantada fantasma ens ve a parlar de llibertat d’expressió i llibertat de difamació? Ell, precisament? Què li ha anat a dir, al rei Felip? Que continuarà traient del fang la monarquia? Perquè l’enfangada reial sí que és gran, malgrat que socialistes i populars netegen i netegen la corona! De quin fang i de quin moviment reaccionari mundial ens vol salvar aquest estruç? Si hagués sigut el que diu ser no hauria tingut el cap sota l’ala i no hauria esperat a necessitar els vots de Junts per fer la llei d’amnistia. Les eleccions serien més netes i el meu amic Puigdi hauria pogut ser al costat de la mare i el pare en el moment de donar-los el darrer adeu.