Opinió

Som 10 milions

Art urbà i orgull rural a Penelles

Pilarín Bayés ha participat en un festival que mostra una ruralitat moderna, resistent i tenaç

Penelles és un lloc tranquil. Des que a mitjans del segle XIX va començar a rajar aigua als camps amb la construcció del canal d’Urgell que no havia tornat a passar res gaire emocionant en aquest petit poble de la Noguera: un nucli de cases aplegades dalt de la petita serra d’Almenara, amb uns 400 veïns en l’actualitat. Els darrers anys, però, Penelles està adquirint una gran notorietat, ha sortit en reportatges a tota la premsa nacional i alguna d’internacional, i pels seus carrerons hi passen turistes i curiosos amb un goteig constant i generós.

El motiu són els murals que decoren les cases i els coberts del poble. Ja en són més de 150, i alguns encara tenen la pintura fresca perquè s’acaba de celebrar aquest cap de setmana el festival Gargar, durant el qual artistes de tota mena d’estil i condició han pintat pels carrers del poble.

Aquest any, la convidada d’honor ha estat Pilarín Bayés. Amb 83 anys, s’ha posat al costat dels joves artistes urbans internacionals per deixar també la seva obra, dedicada a la vida rural. Altres artistes d’aquesta novena edició del festival han estat la barcelonina Irene López León, la finlandesa Anetta Lukjanova i l’aragonès Isaac Mahow, entre d’altres. “Estem molt contents, després de molts mesos de feina el resultat ha estat espectacular”, explica Jordi Solsona, director d’art de l’empresa de disseny gràfic Binomic. Ell i la seva parella, Mar López-Pinto, són els creadors del festival. “En l’aspecte artístic ha estat fantàstic, i en l’aspecte humà també, perquè hi ha hagut molta cohesió i bon rotllo entre els artistes”, explica Solsona.

Aquest any, amb una estrella ben particular. “Ens agrada fer homenatges a artistes que són referents, i Pilarín Bayés ho és. I s’ha integrat a la perfecció amb l’esperit del festival i amb la resta d’artistes que en formaven part.”

Ja són nou edicions, que han convertit un poble anònim en un destí turístic per on cada any passen unes 50.000 persones. El festival dura uns dies, però les obres hi queden, i cada cap de setmana es poden veure visitants esporàdics fent-se fotos al murals.

La idea la van tenir en Jordi Solsona i la Mar López-Pinto durant un viatge de feina a Rio de Janeiro, on participen en un projecte de disseny d’un museu. Van veure el barri de Santa Teresa, convertit les darrers dècades en un barri bohemi ple d’art de carrer, i van pensar que això també ho podien fer al seu poble.

Dit i fet. Penelles és ara un referent en art urbà i altres municipis de Ponent estan imitant la iniciativa que transforma les parets de tàpia d’unes cases construïdes a corre-cuita durant l’expansió del canal d’Urgell en obres d’art que reivindiquen una nova i moderna ruralitat. El nom del festival, Gargar, fa referència al so de la ganga, una au en perill d’extinció. Com els pobles d’aquesta Catalunya estepària, senzilla però imaginativa, antiga i moderna alhora, regada per una resistència tenaç i invencible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.