Opinió

Perdoni, senyor Labordeta

Perdoni, senyor Labordeta, que el molesti en un moment tan transcendent. Em fa l'efecte que vostè és d'aquells que al cap de res ja demana que el tutegin, però després de veure ensenyorir tant d'impresentable em permetrà que restituïm una mica el significat de la paraula senyor. Crec que, amb vostè, aquest tracte es dignifica. Fa molts anys, volia aprendre anglès. No era perquè em delís per llegir els literats anglosaxons en la seva llengua original, jo només volia entendre les cançons de Dylan, Baez, Lou Reed, Young o tants d'altres. En algun cas, quan, amb el temps, m'ha arribat alguna traducció, he donat gràcies a déu que el coneixement no m'hagués frustrat la joventut. I dono gràcies a déu d'entendre el castellà prou bé per sentir com se'm posa la pell de gallina escoltant les seves cançons. Només per això ja paga la pena l'idioma. També he entès com defensa la terra sense menystenir ningú, però amb una contundència només comparable al seu timbre de veu, que dóna el to per cridar un himne i per endolcir la cançó d'amor més tendra. Vostè explica que no sabia per què a l'institut havia d'ensenyar una història que als alumnes se'ls en fotia. Francament, veient com va el món, tampoc sé per què va perdre el temps amb nosaltres. Però bé, perdoni la introducció, jo només volia preguntar-li si demà fa vaga i si, sisplau, m'acompanyaria el fill al viatge de fi de curs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.