Opinió

Com ens freguem el cul

L'altre dia, el diari deia que els immigrants que queden a l'Estat han aconseguit el 70% de les feines noves que s'han generat en els darrers mesos. Sembla que els nouvinguts s'adapten millor a la situació de crisi. També val a dir que molts van ser els primers a ser acomiadats i alguns ja han optat per fer via cap a altres països o tornar-se'n al seu.

No seria estrany que tot plegat formés part d'un nou estratagema macroeconòmic per tal que nadius i forans ens estrenyem encara més el cinturó fins a quedar no més xulos que un vuit sinó més prims que un clau. Potser algú, des de l'àtic d'algun gratacel, ha fet córrer la dada com una mena d'avís per a navegants: “Si ells agafen aquestes feines a aquest preu, els d'aquí ja us podeu anar preparant”. Però també és cert que els immigrants que van arribar, ja n'arriben pocs, les han passat molt magres i tenen més capacitat per adaptar-se a les circumstàncies i sortir-se'n amb poc, amb tan poc que a nosaltres gairebé ens sembla que se'n surten amb res quan els veiem asseguts a la plaça el diumenge al matí un al costat de l'altre, callats i sense dir res. Com deia aquell, n'hi ha que no es freguen el cul mentre a Occident fa massa anys que ens el freguem amb paper de tres capes. I el que és més greu, no valorem les tres capes ni recordem com rasquen el paper de diari i el paper d'estrassa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.