Fets, teories i tendències del futur proper

Reguitzell d'aforismes per ponderar en el decurs de l'any 2011. Uns, encertats; els altres, poca-soltes, i la majoria, marcats per l'angoixa existencial de tots plegats.

Aeroports: Malgrat la necessària privatització, els catalans seguiran fent-se notar en les celebracions esportives i en els viatges exòtics.

Incoincidència: En el flux futur del proper mes de maig, la certesa que mai no coincidiran, els líders independentistes, tots plegats, en una andana, a fi de veure com el candidat Portabella es fa un gruixut harakiri amb el metro de la línia 9.

Noves lleis de telefonia: Tot i els avançaments en tecnologia digital i les ofertes de rosegadors, cetacis o elefants en cadira de rodes: la factura, de manera màgica, seguirà pujant el mateix.

Classe treballadora: Aquella que abans havia arribat a ser classe mitjana i que, ara, no sap ben bé què és, però sí recorda què no pot comprar.

Ceguesa climàtica: En els propers dotze mesos es registrarà un augment considerable del nombre de persones que no distingeixen cares o formes en els núvols de tarda.

La No-No: Finalment, Quim Monzó no escriurà la gran no-novel·la que s'havia promès de jovenet.

Teoria monetària: Es formularà la hipòtesi per la qual els diners espanyols són una condensació del temps dels catalans i la voluntat de recaptació des de l'altiplà. A aquesta separació de les espècies, seguirà la llei de la indivisibilitat divina de l'Estat sostenible. El concert econòmic vindrà després de la publicitat.

Anticicló de Fraga: Angle pel qual ell segueix sent ministre de Propaganda, no importa el temps que faci a fora.

Desagoisme: Desfeta de la personalitat per una mecànica exhaustiva de “penjar” fotos, esdeveniments, tasques domèstiques o qualsevol altra cosa que no pugui interessar a tothom, en el Facebook.

Descans de ficció: La disposició dels catalans a comprar un llibre a l'any i descansar la resta. Tot i que se'n diu el dia del llibre, en llenguatge popular.

Ikekatarsis: Matèria grassa que creix en les juntures del cervell. Un cop el personal ha decidit que la vida i la república és casa seva, descobreix una botiga que ho té tot, però has de pagar la bossa de paper.

Canonades de silenci familiar: Especialment usades per les festes nadalenques. Cap canonada reservada a experiències compartides; tot el sistema dedicat a evacuar episodis olorosos.

No resolt: La inoperància universal dels catalans per articular el to i la personalitat de la veu que conforma el nostre monòleg interior. Ni que ho intenti el mateix: “al Psittacidae”, de Laporta.

Botox-Prozac: Què és la soledat? Està solter i sol o estar sol amb una relació morta?

El bucle espanyol: Creure que hi ha un nombre finit de vegades que ens poden desnonar, ordinàriament sis a l'any.

La Memosfera: Lloc real quadriculat per la Sinde i la SGAE.

Segar fang: Aquelles vegades que hem de cantar Els segadors i com bons enfangadors no en sabem ni una sola estrofa sencera. I cridem “bon cop de falç”, amb sentiment i sense gaire èxit.

Fatiga culana: Cansament de la part baixa de l'espatlla després de contestar la meitat dels e-mails rebuts.

Proacceleració: L'accelerament de l'acceleració dels traspassos pendents de l'Estatut o els papers de Salamanca: tot igual pel “movimiento”.

L'antic teorema de Montilla: La creença que gent equivocada té amor propi.

Disfunció situacional: Assistirem a un ramat de discursos del president del govern on parlarà, com si l'escoltés: La Bruixa d'Or, els corgi de la reina Isabel, tots els estrangers sense papers, els cambrers del Congrés o el Buenafuente regat amb llevat de cervesa. Ras i curt, seguirà sent el president de tots, o no?

Descàrrega elèctrica: Nomenarem “catalans de l'any” com si una foto amb en Guardiola ens donés una descàrrega de la seva eternitat o la d'Endesa, que val el mateix.

Fornovulax: Arribarà al mercat el medicament per curar la sensació en sortir de casa que ens hem deixat el forn obert. Aplicable a dones i solters de professió.

Contradefinició: Tendència frenètica i obsoleta dels catalans a fer marxa enrere, en quasi totes les ocasions, sobretot en aquelles en què hauríem de definir-nos.

Zooconfusió: L'any vinent augmentarà la noció que tots els animals, excepte nosaltres, ja saben la diferència entre tocar de peus a terra i tenir el cap als núvols. En especial les vaques de Maragall i les orenetes de Bécquer.