Opinió

Dos clubs

A les beceroles de la Revolució Francesa, Robespierre i el marquès de Girardin. Dos clubs: el de la Guardia Nacional i el Club dels Cordeliers. Robespierre: “Portaran bordades sobre el pit: Llibertat, Igualtat i Fraternitat!” Un any després, 1791, Girardin: “El poble francès vol com a base de la seva Constitució: la Igualtat, la Justícia i la Fraternitat”. Són els dos primers registres d'un concepte que ha fet fortuna aquestes dies, arreu del país: la fraternitat. La indignació hi ha estat present, però no ha estat l'element preponderant. La gent s'ha trobat. Ha estat la trobada i la possibilitat de creure en els que tenien al costat, el fil conductor. Molts partits polítics assumien tenir controlada la fraternitat; però ha estat evident que el disseny no hi era; ja que la gent buscava un lloc per expressar el que no diu ningú d'ells. No hi ha substitut per al sentiment de pertànyer a un lloc i estar amb una gent que és la teva, perquè ha escollit el mateix lloc per ser i per dir verbalment allò que era, fins aleshores, inexpressable. Els mitjans convencionals neguen la suma de tots els missatges i és en la suma on està el proper poder polític. Els partits ho estan aprenen. Havíem vist el català emprenyat, ara coneixem el català indignat; però ens hauríem de quedar amb el català agermanat; per assolir qualsevol cosa més important que la Revolució Francesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.