Opinió

PLAÇA MAJOR

El malson de Srebrenica

El recordo, un d'aquests, amb els tatuatges pertinents als braços, mentre es vantava de matar turcs, musulmans, islàmics o qualsevol altra persona

Sento, a la ràdio del cotxe, que han detingut, a Sèrbia, el general Ratko Mladic, i torno a Bòsnia, al carrer Vase Jovanovica de Srebrenica, on l'11 de juliol del 1995 va arengar les tropes per anar 6 km avall, fins al polígon industrial de Potocari.

Des de feia dos anys, la comarca de Srebrenica i la seva capital eren una zona segura protegida per la resolució 819 de l'Organització de les Nacions Unides, l'ONU, que es regia, com fins ara, amb un Consell de Seguretat dominat per cinc estats potents, nuclears, tan nacionals com la Iugoslàvia que es desfeia. El seu exèrcit, rebatejat com el de la República Sèrbia, tenia prohibit –amb l'amenaça d'un organisme semblant– atacar l'enclavament on es refugiaven més de 70.000 bosnians que provaven de sobreviure a les matances discriminades de l'exèrcit del senyor Mladic i dels seus Escorpins, unitats paramilitars formades per les desferres habituals de qualsevol high school o institut de secundària.

El recordo, un d'aquests, amb els tatuatges pertinents als braços, entrevistat a Bratunac, a pocs quilòmetres del lloc dels fets, uns anys després, mentre es vantava de matar turcs, musulmans, islàmics o qualsevol altra persona que identifiqués amb el greuge de la misèria que li injectava la sang als ulls i li feia vessar el vi i la cervesa.

I veig l'Amra, que no va poder reunir fins al 2009 el 70% del cos mutilat del seu pare, en Fazlic (Omer) Resid, per poder-lo enterrar al mausoleu precàriament senyalitzat del davant de l'antiga fàbrica de bateries de cotxe d'on els serbis de Mladic van separar-lo, amb uns altres 8.371 homes majors de 12 anys, amb la col·laboració del destacament holandès dels cascos blaus de l'ONU, que hi tenia la base. I la sento: “El pare era a la zona segura de Potocari... amb la seva dona... El van dur al municipi de Zvornik, concretament a Grbavci... homes i nens... en fila... un rere l'altre i anaven matant-los”. I tanco la ràdio a l'altura del polígon industrial de la carretera que mena a Vic, on encara pengen els cartells electorals del Partido Popular i de Plataforma.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.