Postal des del País Basc

He passat quasi dues setmanes a Euskadi, a Plentzia, a 45 quilòmetres al nord de Bilbao –connectada amb un molt bon metro-rodalies a càrrec del Ministeri de Foment–, i que en la temporada arriba als 13.000 residents per uns 5.000 empadronats. El clima és deliciós, 14 graus a les vuit del matí i 22 de màxima, i sec malgrat estar al final d'una ria. També a les vuit tots els carrers són nets (equips Ros Roca de la important indústria lleidatana). Des de l'abril, el govern de l'Ajuntament és de Bildu, que està projectant la millora del nucli antic, deliciós –per cert, encapçalat per la parròquia amb unes magnífiques misses cantades per tota la feligresia i bilingües.

Vaig a l'entrellat econòmic basc i als seus resultats esplèndids, amb un atur oficial de tan sols el 9,5%, mentre que la taxa de població activa supera en 3-4 punts percentuals la mitjana espanyola, amb una renda per habitant cap a un terç superior a l'espanyola i un 19% per sobre de la nostra; amb un pes de la indústria que encara defensen en un 30% de tota l'activitat (amic prof. A. Soy), quan a casa nostra està baixant cap al 20%; una política d'R+D intensa amb el suport dels recursos del govern Basc i unes exportacions amb gran dinàmica. De fet, el seu grau d' obertura-exportacions –més importacions referides al PIB– és similar al nostre i el més alt a Espanya (perquè ens diguin tancats). La UE suposa el 60% del seu mercat, però han avançat molt en àrees fora de l'euro i dels 27, i estan treballant molt als països emergents.

TENIR el concert fiscal des del 1980 (recaptació pròpia de tots els impostos a canvi d'una quota a l'Estat no més enllà de l'1% del seu PIB, mentre el nostre dèficit fiscal amb l'Estat espanyol és quasi tots els anys del 9% del PIB) ha estat decisiu i es nota en tot. Fins i tot a escala municipal em van explicar que viuen bé gràcies a les transferències de les diputacions, que són les recaptadores. Les potencialitats per fer polítiques econòmiques i industrials pròpies, les tenen; per exemple R+D i ajut a les pimes, foment del turisme i infraestructures “locals”, ja que per a les “grans” han aconseguit inversions de Madrid. També tenen més marge per a les polítiques socials (pobresa, 14%) o per als subsidis familiars lligats a la natalitat (ara han arribat als 3.150.000 habitants amb poca immigració relativa).

Sí, És el concert, però també cal dir que l'han aprofitat bé (PNB). Per exemple, el seu deute públic és mínim i han aconseguit resultats en productivitat de nivell europeu, i per tant, prou superiors a les mitjanes espanyoles i també a les catalanes. I han negociat molt bé al Congrés, potser no tan sols peix al cove, sinó centollo a la red; de vegades amb tan sols sis diputats. En tot cas, és una lliçó per a nosaltres, per si assolim una millora substancial del nostre finançament –cosa que dubto per la diferència de mida econòmica i demogràfica i per allò del “precedente” (espero equivocar-me, però...).

Alguns apunts més, un tant més de miscel·lània i un final sobre l'actual política interna basca.

El Govern basc està fomentant el turisme, aprofitant la calma que hom veu duradora, en què els francesos hi són els primers en nombre, seguits dels catalans, dels anglesos i dels madrilenys. També hi vaig observar jovent italià. Al País Basc hi ha una diglòssia específica, atesa la gran dificultat de la seva llengua, que ara diuen que procedeix originàriament del Caucas, amb forta incidència celta posterior. No cal dir que són forts; vam poder veure un partit d'aficionats amb paleta, de 19-21 anys, que feien anar la pilota a 200 km/h. Tot lo sant dia parlen de menjar, cuinen també els homes; les dones ja fan la ronda amb ells i empren renecs a manta. Beuen, sí, però hom diria que ho saben fer; beuen molt lentament mentre xerren pels colzes. Un consell d'un bisbe a l'Ibarretxe que va sortir a la premsa: “Bueno, bébete un chupito pero hazlo durar una hora.”

I sobre política interna basca: crec sincerament que el procés de pacificació impulsat per Bildu i convalidat pel Tribunal Constitucional (Pascual Sala, quin jurista amatent a la societat!) és irreversible, atès on van els vectors polítics. Mentrestant, aquí he observat molt de teatre. Però el que no ho és és que tot el programa economicosocial del PNB no pot lligar amb el de Bildu, o la seva absència de cara al Congrés. És com si s'haguessin d'entendre Herrera i el Senyor Duran. Bé, del senyor Duran i Lleida jo puc esperar qualsevol cosa. Precisament el meu proper paper se centrarà en l'economia catalana i els problemes financers de la Generalitat.