Ni la Mònica és perfecta
La televisió pública d'aquest país és
en el punt de mira
dels que professen un espanyolisme rampant i dels
que operen al servei d'interessos crematístics
TV3 és la millor televisió que sintonitzem avui, amb diferència. Els seus informatius són els més plurals. En podem estar orgullosos. La Televisió de Catalunya no és líder d'audiència per casualitat sinó gràcies a la bona feina de la seva plantilla i a un decidit suport dels successius governs del país (mal els pesi a Duran Lleida i Fernández Díaz) que han entès sempre que aquesta televisió és el mitjà de comunicació més poderós amb què compten la llengua, la cultura i la nació catalanes. Però fins i tot la televisió que dirigeix amb mestratge Mònica Terribas és perfectible. Cada campanya electoral els informatius de TV3 reciten la mateixa lletania contra la imposició dels blocs electorals. No és que no tinguin raó, és
que utilitzar un espai d'un canal públic per canalitzar les
demandes corporatives (espai que paguem entre tots) està
fora de lloc. Si suméssim tots els minuts que dediquen a la seva demanda, quedaríem escandalitzats. Com a mínim haurien consumit un parell d'informatius sencers.
I no els falta raó. És obvi que hi ha una intromissió aliena a criteris periodístics. Tan cert com que mentre es posa l'accent en aquest veto, es passen per alt els noms i cognoms dels responsables. Hi ha una majoria política que ha blindat aquest criteri: CiU i PSC amb el suport del PP. Però en lloc de focalitzar l'atenció sobre els responsables directes, es generalitza amb vaguetats, que és una manera com una altra de dissipar responsabilitats. Només caldria que un d'aquests dos partits hagués decidit renunciar a aquest sistema d'informació, perquè trontollés i caigués pel seu propi pes.
Però mai no s'ha fet i s'obvia així que hi ha altres formacions polítiques que han fet costat a les demandes dels
periodistes de la televisió pública. No val a fer pagar justos per pecadors. Perquè no és
només injust, és també la constatació d'una falta de valentia. Al Cèsar el que és del Cèsar. Prou escudar-se en
subterfugis. I prou de traslladar al teleespectador la demanda quan, a més, s'eludeixen passos ferms en defensa d'uns arguments sòlids i, per contra, es manté un format
de denúncia que s'ha demostrat ben estèril fins ara.
No puc entendre com una plantilla com la de TV3, amb tan grans professionals, no
és més agosarada i exhibeix més amor propi i coratge. I com tenint una directora de bandera, una excelsa periodista com la Mònica Terribas, s'accepta emetre en aquests mateixos blocs electorals que es denuncien, imatges realitzades pel PSOE i el PP. Parlant en plata, es permet que sigui gent pagada per aquests partits qui selecciona les imatges que són la base de la informació dels actes electorals que emet TV3. És inaudit i és infinitament més greu encara que establir una norma que fixa un temps que, per cert, beneficia també sempre els partits més poderosos.
Terribas és probablement la millor directora que ha tingut TV3 i és perfectament conscient que la televisió pública d'aquest país és en el punt de mira dels que professen un espanyolisme rampant i dels que operen al servei d'interessos crematístics. Ja ens ho va demostrar publicant una carta a diversos mitjans fa unes setmanes, on posava blanc sobre negre. Motiu de més. TV3 ha de ser un mirall, efectivament, de solvència i qualitat, i ho és, malgrat alguna pràctica que contrasta amb el rigor que impregna tota la seva programació i alguna concessió prescindible a aquells que no es caracteritzen precisament per la defensa de la televisió
nacional del nostre país.
