opinió
Que vénen els bancs!
Els bancs espanyols veien amb mals ulls la competència d'altres entitats
Bé, si els bancs espanyols, els grans bancs espanyols, veien de mal ull que els fessin la competència unes entitats sense accionistes –que dedicaven els seus guanys a obra social– ben arrelades al territori, pròximes al client, sensibles a l'entorn econòmic local i comarcal, ja poden respirar tranquils. La gran crisi importada dels seus germans nord-americans ha estat una ventada definitiva que se n'ha endut bona part i ha obligat moltes altres a canviar la seva estructura. Queden ben poques caixes d'estalvis.
Els grans bancs també deuen patir, naturalment, però això els enforteix de cara al futur, si no peten. I, de moment, s'han tret de sobre una rèmora que entorpia el seu negoci des de feia massa temps. Naturalment que van tenir ajuda: els responsables polítics del sistema econòmic van anar preparant el terreny, propiciant el desarrelament de les caixes amb l'esquer del creixement a tot el territori espanyol i obrint-los el camp d'operacions cap a sectors nous, gairebé obligant-les a fer de bancs dissimulats. Tot estava a punt. A la primera ventada, l'estantís imperi de les caixes se n'ha anat en orris perquè ni tenien les armes tradicionals dels banquers de tota la vida ni podien recórrer a la fortalesa que els havien donat les seves peculiaritats.
Tot això, perdoneu, només és un pròleg.
Els fets són aquests: al domicili d'un amic han arribat dues cartes dirigides a dos familiars morts fa quinze i trenta anys. Les signen conjuntament dues entitats, Caixabanc i Frontera Capital S.A.R.L. Diuen exactament el mateix: “(...) le notificamos que (...) Caixabanc i Fontera Capital S.A.R.L. suscribieron un contrato de compraventa de derechos de crédito, en virtud del cual Frontera Capital S.A.R.L. ha pasado a ser el nuevo acreedor del derecho de crédito anteriormente ostentado por Caixabanc, frente a Usted en virtud de préstamo”. I continua: “El mencionado derecho de crédito, y en consecuencia su deuda pendiente con Frontera Capital S.A.R.L., asciende a la cantidad de EUR 115'50”.
Per resoldre tot això ofereixen dues adreces: una de Barcelona, que correspon a un Gabinete Técnico-Contencioso Gescobro S.L., i una altra de Luxemburg, que és la de Frontera Capital S.A.R.L. I, a més, un compte corrent per –si fos el cas– pagar el suposat deute. Un compte del Santander.
Com que els actuals familiars de les dues persones difuntes no tenen cap constància d'aquest deute, saben que els interessats foren clients de La Caixa fins al dia de la seva mort, mantingueren la mateixa relació amb l'entitat i mai ningú els indicà que quedés res pendent, només poden creure que tot plegat és joc d'enginyeria comptable, només atribuïble a La Caixa, que el nou banc, aliat dels luxemburguesos, ha trobat la manera de convertir en diner.
