Opinió

opinió

El balneari

Cal que els ciutadans puguin fer exercici per mantenir la salut i descarregar els comptes feixucs de la Sanitat

Sóc usuari de les piscines municipals. La meva, per dir-ho de la manera més fàcil, és la de Palau, tot i que no em queda pas gaire a prop de casa. Però té bon aparcament. Algunes vegades he anat a la de Can Gibert del Pla, que és molt més nova i té alguns serveis prou interessants. Anar a Can Gibert se'm fa més complicat: és encara més lluny i l'aparcament, difícil. Cert que, quan faig aquesta opció, tinc a l'abast un servei de busos que em recull al meu carrer i em deixa a la porta de la instal·lació. Tot plegat, ben apamat, el que a Palau amb cotxe representa poc més d'una hora, a Can Gibert passa a una hora i mitja.

Les piscines municipals són un bon servei als ciutadans. A part dels que hi anem –les vegades a la setmana que el cos ens ho demana– a fer metres al nostre ritme, hi ha els vailets que hi aprenen a nedar, els jubilats que hi fan cursets, les dones que es mouen a l'aigua al ritme que marca la música o el monitor, els que es limiten a mantenir el cos en remull, els que hi porten els fills per familiaritzar-los amb l'aigua, els que, armats d'aletes i manyoples, exhibeixen estils més sofisticats, els que... Ara que hi penso, a Can Gibert hi ha més alternatives: la piscina petita dels menuts, els jocs d'aigua, el jacuzzi, les saunes, la zona verda per parar el sol.

No us en voldria fer més propaganda, que si som massa haurem de compartir carril. Ara, no em puc estar de dir-vos que tenir aquestes piscines a l'abast a un preu raonable és com viure en un balneari sense haver de sortir de casa.

És clar que ho tenen més bé els presos de la Roca, i fins ara els de Sant Esteve Sesrovires i els de Sant Joan de Vilatorrada, que disposaven dels mateixos metres que jo sense pagar ni un ral. I se n'estaven fent a les presons de Figueres i del Catllar, a Tarragona. Ara, a causa de la crisi econòmica, només tindran piscina a la Roca –diuen que és més petita i té més usuaris que les altres.

No seré jo qui protesti de les comoditats dels reclusos, que no se sap mai si algun dia les hauré de fer servir. En tot cas, mentrestant, crec que he de fer una defensa aferrissada dels serveis municipals gironins, no fos cas que la crisi sortís de les presons i acabés fent-nos perdre els petits balnearis que tenim a l'abast. Cal que els ciutadans puguin fer exercici per mantenir la salut i descarregar els comptes de la Sanitat, massa feixucs. No em semblaria bé que, per estalviar quatre euros, acabéssim tots fent curses pels carrers o excursions matinals a Sant Miquel o els Àngels per falta d'alternatives. Que corrin o caminin els que en tinguin ganes i puguin nedar els amants de l'aigua. Encara que no siguin reclusos de la Roca. Tenim un balneari a la ciutat. Procurem que duri.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.