Opinió

EL TEMPS QUE FUIG

‘Master class'

Es veia que era el seu ofici i que s'estimava la feina

Vaig veure una botiga on anunciaven liquidacions interessants –el negoci plegava–, i vaig entrar a comprar un sofà. Com que ja feia dies que es treien els estocs de sobre tot semblava una mica can seixanta, però l'establiment era de categoria i hi havia peces molt boniques. A dins, la mestressa parlava pel mòbil. No era pas una conversa de feina; el tema era el casament d'un familiar. Jo vaig anar fent. Vaig localitzar un parell de sofàs que em van agradar molt i, com que la conversa anava per llarg i ningú no em deia ni ase ni bèstia, m'hi vaig asseure, vaig recolzar el cap, m'hi vaig estirar... comodíssims! Sí, només em faltava saber el preu i, si em convenia, endur-me'n el sofà a casa. Però la dona no penjava. Vaig passejar entre els mobles, el temps prudencial que pot esperar que l'atenguin una persona que vol comprar. De tant en tant m'escurava el coll per fer-me sentir. Res! Era invisible! Ni cas! Al final me'n vaig anar; la dona seguia impassible amb el mòbil a l'orella.

L'endemà vaig entrar en una cereria a comprar una espelma. A mi m'agrada de tenir espelmes enceses: fan companyia i, a més, diuen que als àngels els agraden molt. Vaig preguntar a la dependenta com és que ara les espelmes cremen de dintre i de fora no, de manera que es consumeixen sense elegància, fetes un nyap, i aquella senyora em va fer en un moment, a peu dret, una master class d'espelmes, de franc i de molt bon grat. Es veia que era el seu ofici i en sabia, i em va explicar amablement que la cera i la parafina necessiten un recipient que les contingui, i si no hi ha recipient ha d'haver-hi aquella capa gruixuda de color de les espelmes modernes que és tan bonica però que no crema. Em va ensenyar a reutilitzar el que queda de les espelmes i a consumir-les amb eficiència. Aquella dona ho sabia tot. Era una professional, i si hagués venut neveres també ho hauria fet bé! Vaig sortir de la botiga amb l'espelma, els consells, i la grata sensació que encara queden al país botiguers de raça, que estimen la feina i els clients.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.