Plaça 21

Es gesta un nou partit català? Aquesta va ser la pregunta que planava en la trobada informal dels promotors de l'Associació Plaça 21 amb gent del món de la comunicació per explicar l'abast d'una iniciativa civicopolítica que neix amb l'aval inicial d'una setantena de persones preocupades pel divorci o descrèdit creixent que hi ha entre la classe política i la ciutadania i la percepció d'un dèficit de representativitat democràtica.

No es va respondre de forma taxativa a la pregunta. No pas perquè no volguessin contestar, sinó senzillament perquè no tenen ara mateix una resposta. A hores d'ara, ningú no vol ni pot especular on pot arribar o què pot esdevenir una iniciativa que es presenta modestament com el compromís d'uns ciutadans i unes ciutadanes de Catalunya de crear, arreu del territori, escenaris de reflexió, de debat, de formulació de propostes que els permetin ser presents amb veu pròpia en l'escenari polític català. Així de simple i així d'ambiciós.

Catalanisme, progressisme i europeisme podrien ser denominadors comuns dels primers associats a Plaça 21. Persones que no es volen desentendre del compromís i de la voluntat civicopolítica d'organitzar la polis i de crear condicions per reconciliar ciutadania i sistema democràtic.

Fa poques setmanes, Metroscòpia donava el resultat d'una enquesta sociològica que assenyalava que el 88% dels ciutadans enquestats desaprova la manera de fer i d'actuar dels actuals partits polítics. Eren els últims de la cua. Els penúltims eren els bancs. Però això no vol pas dir que aquest 88% renegui de qualsevol forma de compromís polític o social. El moviment dels indignats en seria un clara mostra. Però n'hi ha més, de col·lectius que tenen incidència social més enllà o al marge de les organitzacions polítiques.

És evident que la devaluació o la degradació de la qualitat democràtica des de l'etapa engrescadora de la Transició ha deixat pel camí ciutadans i ciutadanes desencantats o que avui senzillament no es troben còmodes ni ben representats en cap d'aquelles formacions polítiques en les quals potser havien militat.

Plaça 21 vol recuperar el protagonisme d'aquesta ciutadania activa o potencialment activa. Neix sense hipoteques ni condicions limitadores. És sobretot àgora per exposar, per debatre, per confrontar, per conversar: per parlar d'educació, per parlar de sanitat, per parlar de model de creixement, per parlar de política, per parlar de Catalunya, de la dialèctica mai resolta de forma satisfactòria de nació integrada en l'Estat espanyol. En aquest sentit, Plaça 21 es mulla i s'atreveix a parlar d'una solució explícitament confederal, amb revisió profunda de la Constitució del 1978, amb el reconeixement del caràcter plurinacional de l'Estat i amb el pacte lliurement consentit per definir responsabilitats, àmbits de decisió i models de finançament congruents en la línea de l'anomenat pacte fiscal, amb el propòsit de casar la plena autosuficiència amb la solidaritat convinguda i mesurada amb la resta de l'Estat.

Plaça 21, en definitiva, pretén que aquest espai de debat serveixi per reformular des de l'esquerra menys dogmàtica i més plural conceptes com ara catalanisme, socialisme democràtic, progressisme, europeisme, societat del benestar, mercat, fiscalitat, nació, independència o interdependència, sobirania… sense quedar-se només en disquisicions acadèmiques, explorant la viabilitat de noves formulacions operatives, organitzatives i de mobilització col·lectiva.

Per això Plaça 21 no sols no renuncia a, sinó que es proposa contribuir a l'eclosió d'una organització política d'obediència estrictament catalana que defensi al màxim el nostre autogovern, fent-lo compatible amb el nou escenari de sobiranies compartides dins d'un estat plurinacional i en el marc d'una Europa federal, políticament integrada.

No vull pas amagar la meva complicitat amb aquesta aventura que vol ser la concreció d'un compromís compartit amb homes i dones que estimem Catalunya i la volem rica, plena, justa, lliure i solidària. Una Catalunya sense dogmes però sense renúncies. Una Catalunya sense exclusions per raons identitàries, teixida dia a dia des de baix a partir de complicitats i sentit de pertinença dels nascuts aquí i dels nouvinguts, amb la voluntat de no sotmetre'ns a cap poder que no tingui l'aval democràtic de la ciutadania. Plaça 21 neix lliure i plural per fer viables noves formes de compromís polític.