Opinió

LA GALERIA

Bon vent a les veles

La Devesa
no mereix
ser tractada com un
oportú territori
a l'abast
per fer-hi
el que
es vulgui

La Devesa de Girona, un extraordinari parc format per centenars de plàtans, amb una zona de jardins, algunes àrees amb funcions específiques, una piscina, un palau firal, un auditori també considerat palau de congressos i un angle recte de terra erma, part del qual consistia en un estadi esportiu al costat d'una hípica, ara coberts, en part, per la gespa, hauria de ser declarada patrimoni de la humanitat i alliberada de totes les servituds que la maltracten i degraden. Fa molts i molts anys, el company de pàgines i bon amic Narcís-Jordi Aragó va publicar un llibre, La Devesa, paradís perdut, justament per denunciar totes les facècies que aleshores s'hi perpetraven, i augurar futures, que amb el temps es van anar fent realitat, actuacions irrespectuoses amb les característiques d'aital àmbit. Aquest dimarts, El Punt Avui informava que el govern municipal de CiU ha decidit que les veles que cada estiu, des del 1990, s'instal·laven a l'interior del parc, enguany ja no s'hi muntin. Argumenta, el consistori, que es tracta d'un “model obsolet” que generava molèsties pel seu inevitable soroll. Però és que el pla d'usos de la Devesa ja veia incompatible aquest tipus d'oci amb la seva protecció. És evident que la manca d'escrúpols pel que fa a la natura empeny els humans a cometre força disbarats, i fins i tot a no voler reconèixer-los i mantenir vigent la seva acció devastadora. Només cal recordar les vegades que algunes potències, especialment els EUA, s'han oposat a ratificar els principis del Protocol de Kyoto per contrarestar els efectes del canvi climàtic, provocat per la mà de l'home.

La Devesa, els arbres de la qual han sofert, i superat, malalties, no mereix ser tractada com un oportú territori a l'abast per fer-hi el que es vulgui. L'ús que se'n fa durant les Fires de Sant Narcís n'és un bon –mal– exemple. Si, en lloc d'aprofitar un antic pavelló esportiu i el seu entorn, s'haguessin habilitat terrenys a l'altra banda del Ter o del Güell per bastir-hi un parc firal capaç de ser ampliat quan la bona marxa i el creixement dels certàmens així ho demanés, potser les coses anirien d'una altra manera. O sigui, d'una banda, la Devesa tornaria a ser dels ciutadans durant tot l'any, i, de l'altra, els esdeveniments comercials, eqüestres, etc., tindrien un lloc adequat, ad hoc, que diria un jurisconsult. Però estic demanant massa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.