Devaluació interna?

Ho deien els que hi entenien: per sortir de la crisi cal fer una devaluació. Però, és clar, com que no tenim moneda, com devaluem? No podem pas convèncer els europeus del nord que es facin més pobres. I els alemanys, escarmentats dels anys de la república de Weimar –aviat farà cent anys–, ni parlar-ne. Doncs mira, la crisi que s'allarga anys i anys, amb els seus efectes devastadors per a la societat, l'exèrcit de parats, les botigues que tanquen, les indústries que són impotents per competir, els bancs que no donen crèdits, els polítics saltant d'una contradicció a una mentida sense saber on van. Pagues dobles que es perden pel camí, pensions a la baixa, jovent sense esperança. La crisi.

Algú pensava que es podia fer una devaluació interna. Produir els mateixos efectes d'una altra manera. Però no era fàcil. S'ha mirat de limitar els sous –sobretot els més petits, naturalment–, però els preus, com es controlen? Fins ara, i aviat hauran passat els set anys de vaques primes de la teoria econòmica, només he sentit dir que s'abaixés l'habitatge –de compra o de lloguer, per l'esclat de la maleïda bombolla–, però l'índex de preus oficial i l'experiència quotidiana coincideixen a resistir. Si cada dia venen menys, els fabricants i els comerciants no poden pas aprimar els seus marges. De manera que de la falsa devaluació que algú va creure possible només en veiem els efectes més negres.

Fins fa pocs dies. Ves per on, rebo un missatge al mòbil. És de l'encarregat de la perruqueria on solia tallar-me els cabells. Fa temps que no hi puc anar, per raons que no vénen al cas. Doncs bé, han pensat en mi i em diuen que han abaixat els preus un 25 per cent. Extraordinari!! Aquesta gent ho han entès. Fins ara no he pas vist que ni paletes, ni lampistes ni pintors –per parlar d'oficis que tots tenim a prop– hagin fet el mateix. Pel que he vist, quan els falta la feina, acomiaden personal, es queden gairebé sols i aguanten l'empresa i els preus fins al final, que no sol ser pas gaire galdós.

Avui he passat per davant d'un bar restaurant que hi ha prop de la plaça Josep Pla. Tenen les ofertes pintades als vidres, amb lletres contundents. La que m'ha cridat l'atenció diu “Novetat. Tria el teu plat i acompanya'l del que més t'agradi i el preu el poses tu.” Ho veieu? Gent que comença a fer servir la imaginació. No sé si l'invent els sortirà bé o si hi deixaran la pell. Però lluiten per tirar endavant el negoci. L'important és treballar, tenir clients, clients contents. A tancar, si és que el públic no els respon com ells esperen, ja hi seran a temps. Dos exemples, només. Però indiquen que alguna cosa canvia. Sembla lògic que, si guanyem menys, els preus baixin. Potser anem bé.