La torre de les hores
Vull Millet al carrer
Vull que Millet sigui un exemple recordatori
El futur de l'únic polític capaç de liderar una consulta sobre la independència resta lligat al gran farsant de la Pastoral Catalana. La compareixença d'Artur Mas al Parlament ens ha regalat una immensa simfonia d'implícits per entendre el futur del mal anomenat cas Palau. Desvinculant la seva persona política del finançament del partit que presideix (!) i instant l'oposició a presentar una moció de censura, el Molt Honorable ja s'ha instal·lat còmodament a l'oasi català. Tot i l'exhaustiva investigació del jutge Pijoan i la veracitat dels indicis de finançament putrefacte, a can Convergència esperen amb parsimònia una sentència amb alguns caps de turc (Osàcar i Camps), però que recaigui en Millet com a gran responsable de la trama. Tothom parlarà del silenci del gran factòtum del Palau, però a mi m'agradaria emfasitzar el vergonyant mutis d'alguns empresaris catalans, essencials en tota aquesta farsa. Però ja em direu què coi de net podem esperar d'un país en què, quan el president compareix per donar explicacions del cas de corrupció més important de la nostra història, té els caps de l'oposició a la platja i el líder de la mateixa en un raconet de la sala, escoltant com el seu lloro li fa la feina. Pere, Alícia, Oriol: us hauria de caure a tots la cara de vergonya.
Contravenint el desig de venjança (justa) dels meus conciutadans, no vull que Millet entri a la presó. El vull passejant pels carrers de l'Eixample, perquè es converteixi en l'exemple vivent i recordatori del nostre fangar, com una estàtua mòbil de Calder. El vull entrant als restaurants que estimem; que ens obligui a alçar-nos de la taula, avergonyits com estem de la manca de perícia dels nostres servidors per tal d'exigir responsabilitats. Vull que Millet camini per les nostres places, obligant els seus amics empresaris a canviar de vorera al seu pas. El vull als concerts del diumenge al Palau, saludant els seus antics companys de consorci, que encara no han demanat perdó per la seva desídia. El vull també votant (que no) en la consulta sobre la independència. Desitjo que tota aquesta vergonya també formi part de les nostres vides. Vull Millet al carrer...
