Abraham Zapruder era un sastre de senyores de Dallas, Texas. Un dia de l'any 1962 va comprar-se una càmera Bell & Howell, model 414 PD súper 8 sèrie Zoomatic “Director”. El 22 de novembre de 1963 va enfilar-se en un petit mur d'Elm Street (Dallas) esperant amb la seva càmera que el cotxe descapotable del president Kennedy passés pel carrer. La seva secretària li aguantava les càmeres quan ell va filmar una pel·lícula de 26 segons, 428 fotogrames, en què atrapava el moment de la mort de Kennedy. De la pel·lícula en va fer tres còpies, dues per als serveis de seguretat i una altra, una còpia personal que va vendre a Life Magazine per 150.000 dòlars.

Amb els anys aquesta pel·lícula amateur, l'única que mostra el moment dels dos impactes de bala en el cos de JFK, ha passat de ser una prova fonamental per a tota la investigació –i la consegüent teoria de la conspiració– sobre Kennedy, a convertir-se en una pel·lícula que qüestiona el paper de la imatge amateur com a font periodística, document i com a arxiu. Mentre la majoria de càmeres de televisió esperaven al saló de convencions on havia de tenir lloc el dinar oficial, un ciutadà va utilitzar la seva petita càmera amateur per tenir un record personal de la visita del president a la seva ciutat. Les imatges que va capturar varen mostrar allò que la televisió no va poder fer: ser en el lloc de l'atemptat. Era el primer cop que una imatge domèstica de petit format es convertia en document històric de gran interès.

El film Zapruder ha obert les portes cap a una nova manera d'entendre la relació entre la imatge amateur i la professional. Durant molts anys, malgrat la seva existència era molt clar que la barrera entre imatges nobles de qualitat i imatges innobles filmades en format domèstic era infranquejable. Avui en dia, s'ha produït un canvi radical. Alguns dels principals esdeveniments polítics i socials dels darrers anys no han parat de recórrer al valor documental de les imatges capturades en petit format. Les manifestacions de la plaça Tahrir l'any 2011 varen convertir-se en un pas fonamental. Els corresponsals de premsa informaven des dels seus miradors sobre què passava a la plaça, mentre les imatges capturades per mòbils o vídeos domèstics ens mostraven la realitat subjectiva. Entre la imatge Zapruder i el present s'ha produït un canvi radical. Als anys seixanta, la utopia de la informació volia convertir el món en una imatge, avui en dia les imatges amateurs qüestionen el paper de la imatge professional i tot el món s'ha convertit en un espai en què totes les subjectivitats i punts de vista es sobreposen.