Opinió

El defensor del lector

Encara hi ha creients

Demanaria que s'estigués molt a prop del que fa el papa, perquè em sembla que ens emportarem moltes sorpreses

El tema religiós encara avui és d'actualitat. No sabem fins quan, ja que per un costat disminueix a casa nostra el nombre de persones que compleixen amb les normes establertes, però per altra banda estan sorgint grups molt minoritaris que es neguen a tirar la tovallola i descobreixin nous camins. L'elecció del papa Francesc ha remogut una mica les aigües estancades i els seus gestos són rebuts en general amb satisfacció fins i tot pels que es diuen ateus o no creients. Tot això ve a cap per una carta molt amable d'en Ramon Massana, de Barcelona, subscriptor des del primer dia de l'Avui, en què es mostra molt satisfet de la línia nacionalista del diari, però ell professa que és creient i manifesta: “Sembla que la línia religiosa estigui molt abandonada.” I fa referència a la celebració, el 30 de desembre passat, del Dia Mundial de la Família per part de l'Església catòlica. Ens diu: “Dilluns obro el diari esperant veure aquesta notícia (es refereix a la celebració de l'eucaristia al temple de la Sagrada Família de Barcelona) i què és el que veig? La celebració que el cardenal Rouco presidí a Madrid, amb una gran foto i una notícia força extensa i una petita nota amb un requadre on diu que el papa tria Barcelona en lloc de Madrid. En fi, un comentari més polític que religiós.” N'hem parlat amb la direcció del diari i accepten que s'havia d'haver destacat l'acte de Barcelona, que mereixia una foto, tenint en compte que el papa va escollir la nostra ciutat en comptes de Madrid. Podem dubtar si la decisió del papa va ser política o religiosa, tot i que jo em decanto a pensar que precisament perquè l'acte de Madrid era evidentment polític el cap de l'Església va preferir enviar el seu representant a un lloc on es feia una celebració purament religiosa sense connotacions polítiques.

Abans, els diaris tenien unes planes específiques de religió, que ara crec que no tindrien sentit. Però, com ja he dit alguna altra vegada, hi ha molta gent que no ha descartat el tema religiós de la seva vida, i llegeix tot el que fa referència a qüestions com aquesta. I, com em reconeix la direcció del diari, majoritàriament fem referència a l'Església catòlica perquè és la majoritària a Catalunya, malgrat que el diari es defineix aconfessional. Precisament aquesta mateixa setmana, un amic meu, en Mateu, de Girona, teòleg i persona molt endinsada en els afers de fe, lector dels darrers llibres publicats per teòlegs de primera línia d'arreu del món, en Mateu, dic, em va criticar la columna d'en Manuel Castaño del dimecres 8 de gener al diari, en què l'autor parla del tema religiós d'una forma que no li va agradar. És la seva opinió i el comunicant ho accepta, però creu que hi mancava aprofundiment. En Castaño, segons en Mateu, agafa la religió que ell devia aprendre de petit i no té en compte que ha plogut molt. Segons en Manuel, o seguim els principis tradicionals o podem sortir-ne o fer una religió nova. Tot plegat molt simplista, segons el meu comunicant. Bé, no hi donem més voltes, però crec que seran benvinguts per a molts lectors treballs d'aprofundiment del tema. I, ara com a defensor del lector, i com a persona que m'interessen les noves línies religioses, demanaria que s'estigués molt a prop del que diu i sobretot fa el papa Francesc, perquè em sembla que ens emportarem moltes sorpreses.

Col·leccionables La Mercè Clavaguera, de Bàscara és una acèrrima lectora d'El Punt Avui, a més de ser una persona a qui li agrada guardar els col·leccionables que li interessen, segons em diu. “Ara estic amb el Diari d'una ocupació, per cert, interessantíssim. Però no entenc com no han posat les pàgines al bell mig del diari. Per guardar-ne dues, que són quatre pàgines, n'has de treure quatre més, i amb les corresponents fotos partides pel mig.” Mercè, tens tota la raó, però lamentablement, o per sort, les coses han canviat. Jo recordo molt bé quan tots teníem a casa un bon recull de col·leccionables que guardàvem com un tresor. Ara, però, la tècnica ha canviat tant que podem agafar directament de l'ordinador els textos i fer-los a la nostra manera, i quan acabi tindrem un magnífic llibre per guardar. Estic amb tu que es tracta d'un treball fantàstic, seriós com mai s'havia fet. Hi ha hagut altres lectors que m'han fet arribar també la seva opinió positiva, i per això s'estudia publicar-ho en format llibre un cop s'acabi la col·lecció.

ERRORS Deixeu-me contestar a en Jordi Adell, que analitza mil·limètricament el diari: hi troba coses que no són del tot correctes. No podem baixar la guàrdia. Com a error curiós, en la Presència del 12 de gener, en l'article de Joan-Lluís Lluís titulat “La mort d'un català curull de França”, al peu de foto llegim: “Titolet del peu text peu de foto SIGNATURA”. És curiós, precisament en la compaginació de les planes del diari, s'hi posen tota mena de detalls perquè el periodista no es despisti. I, amb tot, en aquest cas hi ha hagut l'oblit, què hi farem. Qui no en remena no en trenca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.