Opinió

LA GALERIA

Crimea ‘mon amour'

No va ser fins al febrer del 1954 que Crimea va ser transferida a la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. Un joc polític difícil d'entendre

Situacions difícils que abans es resolien complicant-ho tot encara més, és a dir, declarant-se la guerra els uns als altres, ara es mira de posar-hi ordre utilitzant l'anomenada via diplomàtica, que consisteix a dir paraules gruixudes per telèfon i a suggerir la possibilitat d'aplicar sancions econòmiques als dolents de la pel·lícula. Que, com acabem de veure, són Putin, el deposat president d'Ucraïna i els russos i russòfils de la república autònoma de Crimea. La UE i els EUA consideren il·legal el referèndum amb què es pretén reincorporar Crimea a Rússia, perquè aquest territori, que és una península situada entre el mar Negre i el mar d'Azov, pertany ara mateix a Ucraïna. Aital pertinença, però, no és el resultat dels, diguem-ne, avatars, d'una llarga trajectòria històrica, sinó d'un fet puntual força proper en el temps. L'octubre de l'any 1921, Crimea es va convertir en república socialista soviètica autònoma dins la Federació Russa. Ocupada pels alemanys durant bona part de la Segona Guerra Mundial, el 1945, tot i haver recuperat nominalment la condició de república socialista soviètica, es va convertir en un oblast o regió depenent de la soviètica Federació Russa. I no va ser fins al febrer del 1954 que Crimea va ser transferida a la també República Socialista Soviètica d'Ucraïna. Un joc polític difícil d'entendre pels que no estem gaire avesats en els ets i uts de la complexa estructura de la desapareguda URSS, la majoria de repúbliques que la constituïen hi van ser integrades per la força de les armes.

Actualment, els ciutadans de Crimea d'origen rus que tenen ganes de tornar al país que enyoren perquè n'havien format part, i els ciutadans d'Ucraïna que pensen com ells, estan enfrontats amb els conciutadans que se senten occidentals i miren cap a Europa. I Europa i els EUA, o sigui, Occident, els dóna suport i gairebé segur que ajut econòmic. Cosa que disgusta el senyor Putin, la Duma i els russos en general, que veurien amb molt bons ulls el reingrés de Crimea a casa seva. Ara per ara, nosaltres som mers espectadors, d'aquest drama ètnic i transfronterer, però fixem-nos bé en la seva influència sobre temes tan delicats com poden ser la borsa, el preu del petroli i el gas que Rússia envia (cobrant-lo) a l'Europa més continental. Que Déu ens agafi confessats si les gestions telefòniques d'alt nivell acaben tallant-se!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia