Opinió

Espanya ens estima

Apezarena afirma que a Catalunya tenim por de votar

Les peticions de vot per correu en aquestes eleccions han baixat en l'àmbit espanyol, però en canvi han augmentat força a Catalunya.

L'editor d'El Confidencial Digital, José Apezarena, podria pensar que és pel fet que hi ha diversos partits i també entitats de la societat civil catalana que estan demanant que avui hi hagi una participació més alta que ara fa cinc anys, però no. Ell creu que és per “la por. La por d'anar a votar.”

El periodista intueix que són els unionistes que hi ha a Catalunya els que voten per correu partits que neguen la consulta perquè els fa por anar a dipositar un sobre en una urna. I ho compara amb el que “durant molts anys” patien alguns “habitants de pobles del País Basc.”

Acaba l'article dient que es tracta d'una “execrable corrupció de la democràcia”. Sembla mentida, però no ho és.

Ara resulta que a Catalunya, on un 80% dels ciutadans estem demanant un referèndum, el 20% restant té por de votar. Por no. Pànic. Pànic al resultat que pugui sortir, però no pas a la seva integritat! El títol és tan ofensiu que podria fer plorar si no fos que fa riure. Alerta, però, que aquest tipus d'insinuacions no ens haurien de fer gaire gràcia.

Vox vol Mas
a la presó

En només quatre dies, el secretari general de Vox, Santiago Abascal, i el seu president, Alejo Vidal-Quadras, han afirmat respectivament que “si Espanya fos un país democràtic, Mas ja seria a la presó”, i que Rajoy hauria d'haver suspès la nostra autonomia. Sí, certament, Espanya no és un país gaire democràtic...

Aguirre i la utilització de Pasqual Maragall

En un apunt al seu blog, escrit i també expressat en un vídeo, la presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, afirmava dimarts passat que “ja ens havia cridat l'atenció la utilització de nens a les cadenes humanes”, equiparant-ho als règims totalitaris, “però el que no havíem vist fins ara és que aquests mateixos separatistes catalans utilitzessin malalts d'Alzheimer per preconitzar els seus propòsits secessionistes”.

L'expresident Pasqual Maragall va assistir el cap de setmana passat a un acte electoral del seu germà Ernest, amb la seva dona, sense haver avisat prèviament ningú que hi assistiria. D'aquí a dir el que diu l'Esperanza Aguirre hi ha un abisme tal que acaba sent una ofensa indigna que hauria d'haver tingut conseqüències greus.

Diu que “els que per desgràcia coneixem en primera persona el que és un malalt d'Alzheimer ens trobem amb el deure moral de denunciar la utilització que ha fet ERC”. És grotesc que ella apel·li al “deure moral” quan sembla no tenir ni el més mínim escrúpol.

Encara hi afegeix que Maragall mai havia declarat el seu independentisme. Ni ho ha fet ara, Espe. De tota manera, si haguéssim de fer una llista de tots els que no eren independentistes i que ara donen suport a la independència, no donaríem a l'abast. En gran mesura gràcies a gent com tu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.