el defensor del lector
Diversitat d'opinions
Cal ressaltar que la informació feta pel diari sobre la proclamació de Felip VI ha estat molt més crítica que la d'altres mitjans, que s'han limitat a fer la pilota
Tots els diaris de l'Estat, almenys els que he vist que són molts, obrien les portades del dijous dia 19 de juny amb grans fotos del nou rei, que havia de ser solemnement proclamat aquell mateix matí. Tots menys El Punt Avui, que en cap de les portades i contraportades de les dues edicions, la de Comarques Gironines i la Nacional, no en va dir ni una sola paraula. En les planes del diari, això sí, es va donar àmplia informació sobre el que havia de passar durant el matí. M'han plogut tota mena d'opinions al llarg del dia 19, unes favorables al fet de no destacar en portada la proclamació de Felip VI i algunes altres, d'estranyesa. He de dir que cap lector s'ha sentit defraudat, és veritat. Que estem davant d'una notícia que al diari no li fa ni fred ni calor, d'acord, però alguns s'han preguntat si malgrat tot calia dir-ne alguna cosa a portada ja que no es pot negar que la notícia era important en si, almenys és el que han opinat alguns lectors. En parlo amb la direcció del diari i em diuen, sense embuts, que no hi ha hagut cap error, que tot ha estat volgut i a consciència. Em destaquen, però, que la notícia ha estat tractada correctament en les planes interiors, cosa amb la qual estic totalment d'acord. Permeteu-me que aquesta vegada em posi al costat dels que creuen que una piulada a la portada no hauria fet cap mal, i parlo només de l'interès periodístic. Una prova és que la gran majoria de canals de televisió van posar força mitjans per cobrir bé la informació. I no parlo només de Televisió Espanyola, que és obvi que s'hi llancés de ple, sinó també d'altres canals, sense anar més lluny TV3. I que consti que respecto els criteris dels responsables del diari, ja que en periodisme, deixeu-m'ho dir una vegada més, hi ha molta més subjectivitat que objectivitat.
L'endemà de la proclamació, El Punt Avui, com tots els diaris de l'Estat, va anunciar la notícia a tota plana, com crec que també havia de ser, i cap lector no n'ha protestat, almenys fins al moment que escric aquestes ratlles. I cal ressaltar que la informació feta pel diari ha estat molt més crítica que la d'altres mitjans, que s'han limitat a fer la pilota. Tenim tema per temps. De moment, intenten evitar tot el que siguin consultes. Ho ha votat una gran majoria parlamentària i temps al temps. Tot plegat dependrà també de com actuï el nou rei, tot i que no sembla pas que pugui decidir gaire res.
Per acabar el tema, deixeu-me dir que si una cosa ha quedat ben clara aquests dies és que el rei Joan Carles I està molt fotut i que en això del canvi se li ha d'agrair. Gairebé no s'aguantava dret. Ara potser podrà recuperar l'amiga i es refarà una mica. Temps al temps.
No tot és periodisme
Recordo que durant anys i panys en El Punt hi va haver la teoria, defensada amb les dents per molts directius, que un diari només havia de vendre notícies i, per tant, es negaven a qualsevol altra activitat que no fos el diari estricte. Darrerament, però, veiem que els criteris s'han relaxat. Una prova evident que no hi ha veritats absolutes. Cert que El Punt Avui encara no ha entrat en la batalla de vendre qualsevol mena d'objectes com fan altres diaris.
En raríssimes ocasions El Punt havia portat a terme campanyes molt concretes, com la GI de Girona, que va fer furor i almenys va ajudar a la catalanització de les nostres matrícules. En els darrers temps i en ocasió de la campanya pel dret a decidir, el diari s'ha llançat a cara descoberta a prendre posicions ben definides i a organitzar tota mena d'activitats que puguin ajudar a crear consciència. I això sí que va a més. Només cal veure les sis planes que aquests dies el diari dedica a les Jornades Catalunya, Llibertat i Dignitat, que tindran lloc l'11, 12 i 13 de juliol. Estem davant d'un diari diferent, que fins i tot ens sobta als que l'hem seguit des del primer dia. Els temps corren tan de pressa, que allò que cinc anys enrere semblava impossible avui és normal. No sé si els responsables del diari estaran d'acord amb mi, però crec que hem entrat en una nova etapa del diari. De la mateixa manera que un diumenge podem comprar un llibre o una revista, també podem assistir a actes que organitza el mateix diari amb unes finalitats concretes. Una cosa, però, voldria destacar, i és que el diari està definint de forma clara i contundent els seus objectius. No es prenen decisions a la babalà, tot el que es fa està absolutament d'acord amb els criteris ideològics del diari i, també, ara amb la televisió. Com que les informacions ja tenen camins ràpids per donar-se a conèixer estic segur que els diaris cada vegada donaran més importància a la part ideològica i social. Per això, com diuen en llatí, majora videbis, coses més grans i diferents veurem.
