Keep calm
6 d'Octubre
El perill de fer les coses a mitges és que s'acaba sembrant desconfiança
Aquests dies s'han fet moltes comparacions amb el 6 d'Octubre. L'objectiu era criminalitzar els partidaris de tirar pel dret i equiparar qualsevol actitud ferma del president Mas amb la desfeta de 1934. Curiosament, aquestes veus preclares, moderades i independents, han oblidat tres detalls importants d'aquell episodi. Primer, que avui és impensable que la Legión pugi per la Rambla. Segon, que el principal problema del 6 d'Octubre va ser que el president Companys va donar peixet a independentistes i federalistes al mateix temps. I tercer, la divisió interna del govern que Companys va posar en la situació de revoltar-se o caure. Si avui algun partit recorda l'ERC dels anys trenta, senyors, és CiU –igual que el Tripartit hi feia pensar uns anys enrere–. Hi ha la divisió interna dels seus quadres dirigents. Hi ha l'ombra de Pujol enverinant l'ambient, igual que el 1934 hi havia el record del president Macià. Hi ha la manca de pedigrí independentista del president, que es vol substituir per una mena d'aura moral, de santedat. Mas és molt més intel·ligent i estable que Companys, però té el mateix perillós complex de don perfecto, la mateixa necessitat d'encaixar en el sistema de pedanteria del moment. Si s'hagués preparat per desobeir, la gran majoria del país l'hauria seguit i la discussió política i intel·lectual –que és la base de tot país democràtic– hauria quedat situada en el moll de l'os de la qüestió. El perill de fer les coses a mitges és que s'acaba sembrant la confusió i la desconfiança. Fins ara la consulta ha sumat, ha servit per posar Catalunya als mapes i a les agendes internacionals. Ara corre el perill de convertir-se en un salvavides, com sovint pretén ser la unitat. Si Mas no vol espatllar el seu llegat, hauria de convocar eleccions i explicar-nos com s'ho vol fer a partir d'ara per seguir tirant Catalunya endavant sense provocar cap crisi constitucional a Espanya. I ho hauria de fer sol, no amagant-se en una candidatura unitària. Això, si vol recuperar la confiança d'alguns que el vam votar.
