LA GALERIA
Diarrea mental
El funeral concelebrat per un arquebisbe catòlic i un imam mahometà contravenia
el mandat evangèlic
El lliurament del premi Cervantes a Juan Goytisolo, escriptor barceloní resident al Marroc, ha enfurismat alguns preclars integrants de la dreta literària i periodística. Així, Juan Manuel de Prada, col·laborador habitual del monàrquic Abc, en un article aparegut el dia 25 d'abril, escrivia: “Claro que, para gesto diarreico y genuflexo, el del Gobierno español concediendo el premio Cervantes a Goytisolo. Por querer chinchar a los nacionalistas catalanes, han galardonado a un escritor catalán que odia a España no por nacionalista, sino por amigo de los moros.” De Prada utilitzava aquest “diarreico y genuflexo” lliurament del prestigiós guardó literari a Goytisolo per demostrar que Europa es troba dins “el vomitorio de la inanidad occidental”. I posava com a exemple la “mamarrachada sincrética que acaba de celebrarse en Malta, en deshonor de las víctimas del naufragio del canal de Sicilia”. La mamarrachada denunciada per De Prada va ser el funeral concelebrat per un arquebisbe catòlic i un imam mahometà. Es veu que la presència d'un religiós musulmà contravenia aquell mandat evangèlic que diu: “No doneu allò sant als gossos, ni tireu les vostres perles als porcs, no fos que les trepitgessin amb les seves potes i després es regiressin per destrossar-vos.”
Per al columnista en qüestió, a més d'aquestes infames llicències religioses i aquest immerescut premi a un escriptor amic dels moros, “andan en la pérfida Albión mohinos porqué hay más mahometanos británicos incorporados a las filas de ISIS que a su ejército”. Aital malestar en el Regne Unit semblava sorprendre De Prada “¿Tan difícil resulta comprender que alguien que vive completamente «integrado» en el vomitorio de la inanidad occidental, ese páramo de nihilismo que luce como florecillas más perfumadas de su ramo el gore prenatal, el matrimonio por retambufa y los concursos televisivos en porreta no pueden sentir sino ganas de vomitar a su vez sobre el vomitorio y arrojarse a un páramo de nihilismo todavía mayor que le permita al menos morir a lo grande, en lugar de arriesgarse a que lo eutanasien cuando se haya hecho viejecito y sarasa y se babe viendo concursos televisivos en porreta?”
Així doncs, per una cosa o per una altra, “la vida en el vomitorio de la inanidad occidental, además de hacer eunucos, hace gilipollas”. Ha quedat prou clar?
