Full de ruta
“«Atado y bien atado»”
40 anys després de la mort del dictador, l'herència del franquisme encara és present a Espanya
A Espanya, la dictadura es va morir de vella i no pas per un rebuig social majoritari. Després de gairebé quaranta anys d'exercir el poder, el règim de Franco va aconseguir una hegemonia sociològica que va afavorir que el procés de transició fos pilotat pel poder franquista. Tant és així que, l'any 1969, el mateix dictador va tranquil·litzar molts espanyols dient que ho deixava tot lligat. “Atado y bien atado.” L'exemple més clar és l'habilitació del futur rei Juan Carlos com a cap de l'Estat, que va ser entronitzat per la gràcia de Déu, sense cap intervenció dels ciutadans.
Les classes dirigents del franquisme, els comandaments militars, les famílies que dinàsticament han controlat bona part de l'alt funcionariat de l'Estat i els poders econòmics que sempre han viscut a l'ombra del BOE són qui van tutelar les reformes que van culminar en la redacció de la Constitució de 1978. Malgrat això, ara que s'han complert 40 anys de la mort del dictador, l'herència del franquisme encara és present en la societat espanyola.
En quatre dècades hem vist com l'Estat espanyol mai no ha condemnat els crims del franquisme ni ha reparat totes les víctimes, com s'ha negat a anul·lar la sentència que va condemnar a mort el president Companys, com la Falange Española és un partit legal i hem constatat la incapacitat del poder polític espanyol per acceptar la diversitat cultural i lingüística de l'Estat.
Tot just aprovada la Constitució de 1978, que va consagrar el café para todos com a fórmula per donar resposta a les singularitats territorials, va quedar clar que ningú no s'acabava de creure la solució. La Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA) de 1981 va ser la primera evidència i després hem assistit a un esgotador procés autonòmic que ha tocat fons i que, per la via de fet, el govern central va diluint de manera constant.
Passats 40 anys de la mort de Franco, el balanç és que Espanya ha perdut l'oportunitat de fer una regeneració democràtica profunda. Posar la guineu a guardar el galliner mai no és una bona solució.
