El Suprem dels EUA permet part del vet migratori
Trump podrà prohibir l’entrada a qui no demostri lligams al país
El tribunal revisarà el cas a partir de l’octubre
Els jutjats per fi han donat una bona notícia al president dels EUA, Donald Trump, tot i que de moment només sigui de forma parcial i temporal. El Tribunal Suprem va decidir ahir acceptar revisar el cas sobre el vet migratori a refugiats i immigrants de sis països de majoria musulmana, i mentrestant podrà aplicar-lo de forma parcial. El Suprem va considerar que l’argument de la Casa Blanca sobre la necessitat d’aplicar la prohibició d’entrada d’estrangers en favor de la “seguretat nacional” és raonable, com a mínim mentre revisen el cas i el text del decret per determinar-ne la legalitat i la constitucionalitat.
La decisió permetrà a Trump prohibir durant 90 dies l’entrada d’immigrants de sis països (l’Iran, Líbia, Somàlia, Síria, el Sudan i el Iemen), així com suspendre durant 120 dies el programa d’acollida de refugiats. “Tots els estrangers estan subjectes a les provisions de la segona versió de l’ordre executiva”, ordena la decisió del Suprem.
Només se salvaran els qui demostrin una “relació genuïna amb una persona o entitat dels Estats Units”: molt pocs immigrants –aquells amb família al país, treballadors o estudiants– i, per la pròpia naturalesa del concepte, cap refugiat. Tres dels jutges més conservadors van assenyalar que, si fos per ells, haurien deixat aplicar el decret en tota la seva extensió.
“És una victòria clara per a la seguretat nacional”, es va felicitar Trump, satisfet per poder aplicar una de les mesures més simbòliques de la seva administració: la prohibició d’entrada de persones de “països propensos al terrorisme”. “La decisió em permet utilitzar una eina important per protegir la nostra nació”, va dir. El president va anunciar la setmana passada que, quan la justícia ho permetés, el decret es podria posar en marxa de forma efectiva en tres dies.
Revisió del cas
El cas serà revisat a partir de l’octubre, quan el Suprem obri un nou període de sessions. Llavors, el Suprem també revisarà un cas que posa sobre la taula els drets dels homosexuals a tot el país, a partir de la negativa d’un pastisser de Colorado que es va negar a fer un pastís de noces a una parella gai per motius religiosos.
Trump acusa Obama d’obstrucció en el cas rus
No és cap novetat que el president dels EUA està obsessionat pel Russiagate, però des de fa dies demostra una mania persecutòria que no pot evitar expressar. I, cada vegada que ho fa, crea caos i escàndols. Ahir, en les tradicionals piulades matinals i animat per un article al The Washington Post d’aquest cap de setmana, va fer un pas més enllà en acusar el seu predecessor, Barack Obama, de “conspiració i obstrucció” per no haver fet i dit res per evitar els ciberatacs russos durant les eleccions.
Des de fa uns dies a Washington es parla de la inacció de l’expresident per evitar-los o denunciar-los obertament. Segons el magnat, Obama estava “convençut que (Hillary) Clinton guanyaria”, i que per això no va fer res.
Trump es queixa que ara els demòcrates el critiquen per obstrucció, però sense tenir-ne proves. Després que la setmana passada reconegués que no hi ha “cintes” sobre les converses amb l’exdirector de l’FBI, el president considera que no hi ha cas i que la investigació s’hauria de tancar immediatament. “M’haurien de demanar disculpes”, va reptar.
