President, sabeu que un estat encara té molt de poder, més si es tracta d’un estat de dret, cosa que li confereix l’aval de la Unió Europea i de la resta d’estats de dret del món. És un fet, d’altra banda, que l’Estat espanyol, sota l’influx del partit que avui el governa, ha disparat contra Catalunya: ha liquidat el pacte estatutari aprovat a les Corts i referendat pels catalans i, amb això, ha desarborat la “constitució territorial espanyola”, element essencial del pacte constitucional.

Des de la perspectiva que em dona l’edat i haver estat en el combat per Catalunya contra el franquisme, penso sincerament que, davant d’aquesta enormitat, la nostra única força és la unitat del catalanisme. Una unitat que, com en altres moments cabdals –Solidaritat Catalana, Assemblea de Catalunya...– no és viable sobre la base del “programa màxim” de ningú, sinó sobre la base d’un denominador comú que propugni el canvi imprescindible que ens cal i que doni lloc a una resistència nacional d’ampli abast i de llarg alè, tot garantint el consens social i la unitat civil que fan la nació.

Ens volen derrotar. No podem seguir amb una estratègia que ens divideix. Ni fiar-ho tot a l’adveniment de cap “dia gloriós”. No us conformeu a ser el president de mig país. Convoqueu-nos a tots, sota la senyera de tots.