Molt honorable president,

En primer lloc, vull agrair-vos, com el primer representant de la nació, l’esforç, el seny i el coratge que heu demostrat, senyal i prova del que demostrareu d’ara endavant, en nom de tots.

El referèndum ha situat el poble català contra el mirall de la seva història. El catalanisme acaba aquest 1 d’octubre; a partir d’aleshores, comença la història dels catalans lliures. Un punt de no-retorn fruit de la radicalitat més democràtica. I és que la revolució dels somriures és ni més ni menys que la lluita per tornar a ésser. No es pot ser una mica lliure, o gairebé lliure, sinó que la llibertat és un concepte absolut i que, com deia Pau Casals, “no és negociable”.

Vivim un moment fundacional i històric, excepcional, decisiu. Cada cop som més a prop de tornar, per fi, a casa. Només depèn de nosaltres. Només depèn de la nostra fidelitat a les nostres institucions, al que ens fa ser com som, a la terra. Ja no ho somiem, ho fem, és la feina de cada dia. Per això no us demano res, senzillament en tinc prou que seguiu servint la nació, com fins ara.

“Si som, siguem i, si no som, deixem-nos de somnis, de records i de follies.” Sempre m’han agradat aquests versos de Climent Forner, del seu Plany per Catalunya, i em sembla que a vós també.

Una forta abraçada,