Les rodes de premsa tant de Junqueras com de Sànchez van posar de manifest una realitat: estem en una situació política i periodística anòmala. Sempre hem organitzat rodes de premsa durant les eleccions, però ara la peculiaritat és que els protagonistes estan a la presó. Això dificulta les coses. No va ser un camí fàcil, però no vam considerar la possibilitat de rendir-nos.

La Junta Electoral Central va posar al centre penitenciari un problema gros. No estan acostumats ni preparats per respondre a aquest tipus de convocatòries. Junqueras va ser el primer i, per tant, no hi havia criteri perquè tot era nou. Però després les peticions es van multiplicar. Al darrere hi van anar Sànchez, Rull, Turull i Romeva, que també estaven autoritzats a fer actes de campanya, mítings, entrevistes o rodes de premsa. Només hi ha aquesta sala preparada per fer connexions i la Junta Electoral ha autoritzat un seguit d’actes que no deixaven marge entre l’un i l’altre, i la presó havia de garantir que s’hi fessin tots. Així, cada mitja hora han de donar entrada als altres.

La sala és com una extensió dels jutjats on declaren els presos que son cridats a declarar per videoconferència. Tant en la connexió d’Efe com en la nostra no hi ha connotacions polítiques, però nosaltres no vam obrir el pla. No volíem que cap element com la bandera espanyola o el retrat del rei espanyol distorsionés el focus d’interès, que és la persona entrevistada.

L’última etapa no ha estat fàcil, però l’ACN té un paper important a desenvolupar. Volem contribuir a la normalització lingüística i l’espai de comunicació català.