“ERC és l’únic que no amaga la ideologia”

Pensem que tenim el millor projecte. Tenim un sistema de treball que ens sembla que hauria de ser l’habitual i que malauradament no ho és, especialment al nostre ajuntament. És important que allò que fas respongui a una necessitat, que el pla de treball segueixi un criteri que es pugui fiscalitzar i que estigui pressupostat. I això, que hauria de ser el mínim, no ha estat així en el nostre ajuntament.

Ha estat un mandat que ja va néixer malament perquè és un govern sense cap projecte compartit; només l’aglutina el fet d’estar al govern. I a més, aquest govern no és d’un únic mandat sinó que haurà fet vuit anys. I en molts temes han anat a batzegades. Hi ha gent amb pes polític que ha amagat el cap sota l’ala. I hem perdut pistonada en moltes coses. Nosaltres diem que és el pacte de la cadira; és a dir, que han pactat per estar allà, però fer què?

Hi ha, per exemple, la qüestió de l’institut; acabarem el mandat i l’Ajuntament encara no ha comprat els terrenys. Respecte del tema de serveis, sobretot el tema de l’aigua de Residencial Park, finalment s’ha decidit crear una comissió, que era una cosa que ja demanàvem el 2016. També hi ha el problema de l’organització interna de l’Ajuntament, on més de tres quartes parts de plantilla està contractada per urgència i on tenim una estructura pensada per a un poble més petit del que som. Aquest és un gran repte de govern. 

Creim que s’ha d’actuar en tres grans macroàrees. Una té a veure amb l’organització interna de l’administració municipal. S’ha de crear una estructura que sigui sostenible econòmicament i que doni resposta a les necessitats que tenim. La segona gran àrea és la de les polítiques de les persones. Fa falta un enfocament de treball comunitari, amb la implicació dels agents de salut, atenció domiciliària, voluntariat, veïns, entre d’altres, que permeti marcar línies estratègiques i que donin resposta a totes bandes. La part forta del nostre programa està en això: educació, joventut, cultura i serveis socials. Tot amb una visió global i des d’un abordatge comunitari. Això vol dir treball en xarxa i invertir diners i en organització. I la tercera gran àrea és la qüestió de la mobilitat. És evident que, amb tants quilòmetres de carrers com hi ha, sumant les urbanitzacions, una línia de bus clàssica no és viable; s’ha d’anar cap a un model mixt. S’ha de tenir cura de la gent que viu a les urbanitzacions. Cal tenir en compte que en deu anys, un 90% de la població que viu a les urbanitzacions de Maçanet serà gent gran. I el problema de la mobilitat és una variable que incrementa el risc d’exclusió social d’una manera molt important.

Anem a un escenari de molta fragmentació. Però em sembla que tenim possibilitats de guanyar. Hem demostrat que fem la feina ben feta. No ens hem cansat de fer propostes i presentar mocions, tot i que de forma inexplicable moltes ens les han tombat. De fet, si volem garantir que hi ha un canvi a Maçanet, és que ERC quedi primer; que guanyi i tingui força per liderar un govern.

A Maçanet el procés ha influït ja en les candidatures. L’únic partit que es presenta sense amagar-se és ERC; el PDeCAT es presenta amb una marca blanca i la resta com a independents diuen que l’important és el treball pel poble i que la ideologia no importa. Però aquest discurs és fals perquè la ideologia importa, és al darrere de les inversions i de les polítiques que es promouen. A Maçanet hi ha gent antireferèndum i cal fer pedagogia. Tot plegat pot influir en els resultats i espero que no influeixi negativament en els pactes.