Meritxell Borràs
Càstig per desobediència
El Suprem acusa l’exconsellera de Governació d’haver fet cas omís de les advertències sobre la il·legalitat de les actuacions
Recull la “disjuntiva” de Borràs a l’hora de signar el decret per fer l’1-O
L’exconsellera de Governació Meritxell Borràs ha estat acusada pel Tribunal Suprem d’un delicte de desobediència que, d’acord amb el que estableix l’article 140 del Codi Penal, castiga “les autoritats i els funcionaris públics que refusen obertament de donar el degut compliment a resolucions judicials, decisions i ordres de l’autoritat superior”. Borràs ha estat condemnada a pagar una multa de deu mesos, amb una quota diària de 200 euros (un total de 60.000 euros). També recau sobre ella una inhabilitació política especial per un any i vuit mesos. En la sentència, el Suprem argumenta que “la principal font de prova per acreditar la contumaç desatenció [dels acusats] està constituïda per fonts d’accés públic, principalment el diari del Parlament i els butlletins oficials de l’Estat i de la Generalitat”. El TS recorda que Borràs, com a membre del govern, va rebre els requeriments emanats del TC per declarar la inconstitucionalitat i privar d’efectes les iniciatives legislatives i reglamentàries que es van anar adoptant. En aquest sentit, recorda que tant els acords de la mesa d’admissió a tràmit com els acords de ple, que van incloure el debat i la votació de les lleis 19 i 20/2017, del referèndum i de transitorietat, suprimint els tràmits essencials del procediment legislatiu, es van declarar nuls per sengles interlocutòries del TC. Hi afegeix que totes les resolucions del TC contenien les advertències sobre la seva il·legalitat i la possibilitat d’incórrer en responsabilitats penals. S’assenyala que, tot i això, el 6 de setembre de 2017, a proposta del departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Borràs va aprovar, en qualitat de consellera, el decret 140/2017 de normes complementàries per a la realització del referèndum. Sobre aquesta actuació en concret, en la sentència s’explica que, durant el judici, Borràs va vol fer notar la disjuntiva que tenia. “D’una banda, el manament d’una majoria absoluta que manava al govern elegit per la cambra, amb majoria absoluta, insisteix, que fes un referèndum. A aquesta voluntat política es van afegir els municipis i els ciutadans a través de les manifestacions organitzades. Podia imaginar que el referèndum seria suspès”, s’exposa en la sentència. Borràs va al·legar que no volia menystenir el TC, però es tractava del manament democràtic del Parlament enfront d’un òrgan judicial que en els darrers anys havia estat sotmesa a una intensa politització, consta en la resolució. L’exconsellera de Governació reconeix que va signar el decret tot i que la seva firma no era necessària: “la signatura de tots era un gest per respondre a aquella voluntat enfront del manament parlamentari”. Després de sortir de la presó (desembre del 2017) i mentre esperava el judici, Borràs va deixar la política activa.
