Trump s’allunya de Cuba
GIR Washington atura el desglaç amb l’Havana fins que es produeixi un canvi en matèria de drets humans a l’illa
Es restringeixen els viatges i els negocis per perjudicar l’economia del “monopoli militar” castrista
Complint la seva promesa, Donald Trump ha posat el fre al desglaç en les relacions entre els Estats Units i Cuba. Duresa amb un règim que vol que “reti comptes” per les violacions de drets humans i la manca de llibertats i que, en la seva opinió, s’havia aprofitat de la debilitat del seu predecessor, Barack Obama.
Amb l’anunci, el magnat posava de manifest que, de moment, els únics èxits que està aconseguint estan relacionats amb la destrucció del llegat d’Obama; després de les polítiques mediambientals, i assumit el fracàs –com a mínim temporal– en la reforma sanitària, era el torn de Cuba, un dels símbols de la política exterior del seu predecessor.
El dia que feia justament dos anys de la baixada triomfant per les escales mecàniques de la Torre Trump per anunciar la que llavors es veia com una estrambòtica campanya presidencial, el magnat va sortir amb el fuet per atacar el “brutal” règim castrista, endurir la relació i posar més condicions al desglaç.
Si bé a l’inici del seu periple polític era favorable a l’acostament, motivat pels seus interessos hotelers, el càlcul electoral i la necessitat de guanyar Florida el van fer canviar de bàndol. “Aviat aconseguirem una Cuba lliure”, va assegurar el magnat des de Little Havana, el barri cubà de Miami i epicentre de l’anticastrisme.
“De manera immediata, cancel·lo completament el pacte unilateral amb Cuba de l’administració anterior”, va anunciar Trump, tot apostant per un “enduriment de l’embargament” i una política de tolerància zero contra un règim al qual va reptar a fer canvis per renegociar el pacte de desglaç i restabliment de relacions. “Qualsevol canvi dependrà del progrés real [en drets humans i llibertat]”, va advertir Trump. “Estarem disposats a tornar a la taula per negociar un acord molt millor per als cubans. Un acord just, que tingui sentit”, hi va afegir.
No obstant, la nova política no és un retorn a la situació anterior al desembre del 2015, sinó un augment de la distància entre Washington i l’Havana.
Es prohibirà el viatge “individual” sense més justificant que conèixer i “fer contactes amb el poble cubà” per “motius educatius”, una fórmula utilitzada per permetre el turisme i que va augmentar les visites un 74% entre el 2015 i el 2016. Es preveia que, sota aquesta denominació, mig milió de nord-americans gastessin els seus dòlars a l’illa aquest any.
Continuen vols i creuers
No obstant això, els vols comercials i els creuers seguiran existint, el tema remeses es manté invariable i la política de “peus secs/peus molls”, que atorgava un tracte preferencial als immigrants i refugiats cubans, no tornarà.
El cop serà dur i directe als òrgans del règim. El canvi més substancial és la prohibició de fer negocis i tractes comercials amb les empreses públiques gestionades pels militars (el Grup d’Administració Empresarial o Gaesa). O, el que és el mateix, gairebé un 60% de l’economia cubana.
L’administració Trump justifica que no vol que diners nord-americans serveixin per finançar un país “comunista fallit i opressor” gestionat per un “monopoli militar”, mancat d’eleccions democràtiques i incapaç que la seva població “compleixi els seus somnis en llibertat”. “Sabem què està passant. No ens quedarem cecs [davant dels abusos]”, va prometre el president. “No aixecarem sancions fins que tots els presoners polítics siguin lliures”, va advertir.
Al capdavant de la redacció de les mesures hi ha dos dels principals polítics republicans cubano-americans: el senador Marco Rubio i el congressista Mario Díaz-Balart, figures de l’anticastrisme defensores del bloqueig que han aconseguit que el magnat viri cap a les seves tesis a canvi de favors. El primer s’ha compromès a no ser un corcó; el segon va donar el seu vot favorable a la segona versió de la reforma sanitària republicana aprovada per la mínima.
El diari oficial del Partit Comunista Cubà, Granma, va lamentar en la seva edició d’ahir els mals consellers del president, “uns pocs legisladors que han utilitzat xantatges i estratagemes polítics per segrestar la política de Cuba i dur-la a una direcció contrària a la de la majoria dels nord-americans”.
Embolic al Departament de Justícia
Donald Trump va confirmar ahir que està sent investigat per possible obstrucció de la justícia i en va culpar el número dos del Departament de Justícia, Rod Rosenstein. “L’home que em va dir que acomiadés el director de l’FBI m’està investigant per haver acomiadat el director de l’FBI!”, va piular. Rosenstein va escriure el memoràndum que va servir de pretext per acomiadar James Comey, però el mateix Trump va confessar que la decisió ja estava presa. Per aquest fet, Rosenstein es podria inhibir del cas i deixar el futur de la investigació en mans de la número 3, Rachel Brand, que hauria d’aguantar les pressions de la Casa Blanca per acomiadar el fiscal especial, Robert Mueller, i tancar les indagacions contra el president. La investigació s’ha ampliat als negocis de l’assessor i gendre del magnat, Jared Kushner. El vicepresident Pence, per si de cas, ha contractat un advocat per afrontar el Russiagate.
