Els EUA eleven la pugna internacional contra Rússia i Corea del Nord
La llei de sancions contra Moscou entra en vigor i mentrestant continuen les proves de míssils intercontinentals
Trump ja té un nou director de l’FBI
El president dels EUA, Donald Trump, va haver de signar ahir una llei que aplica noves sancions a Rússia per la ingerència en les eleccions del novembre passat, i que apunten al sector miner i petrolier rus. Ho va fer a contracor. La promulgació augmenta la tensió entre Washington i Moscou, un fet amb el qual Trump no està gens còmode, però el magnat tenia poques alternatives. Vetar-la era un suïcidi polític pel suport absolut que va obtenir al Congrés. Signar-la, no obstant, el lliga de mans i peus si vol eliminar o reduir sancions contra Rússia, i el deixa sense gaire marge de maniobra en la relació amb el Kremlin.
Per això, el president dels EUA no es va poder estar d’atacar el Congrés per una llei “amb seriosos defectes” i fins i tot problemes constitucionals, segons el seu parer. Bàsicament, perquè “envaeix l’autoritat de la branca executiva” en afers exteriors.
No és l’única pugna de tensió internacional amb què brega l’administració Trump. Dimecres a la matinada, l’exèrcit va fer el quart llançament de l’any d’un míssil intercontinental Minuteman, que no estava armat i que tenia com a objectiu “validar i verificar l’efectivitat, preparació i precisió” del sistema de defensa.
En realitat era l’enèsim avís a Corea del Nord, una resposta clara a les contínues “provocacions” de Pyongyang, sobretot la de la setmana passada amb un projectil que, segons els càlculs, tenia capacitat d’impactar a ciutats com ara Chicago o Denver.
En els últims dies, els EUA apliquen amb Pyongyang una política que barreja l’agressió i la diplomàcia. Mentre s’intensifica l’activitat militar –diumenge es va provar amb èxit el sistema antimíssils THAAD, a Alaska–, el secretari d’Estat, Rex Tillerson, deia dimarts que està disposat al diàleg per aturar l’escalada nuclear.
En afers interns, Trump ja té nou director de l’FBI: Christopher Wray, un alt funcionari del Departament de Justícia durant la presidència de George W. Bush, rebia l’aprovació gairebé unànime del Congrés gràcies a la promesa de lleialtat absoluta i única a la Constitució. Substituirà James Comey, acomiadat de forma abrupta mentre investigava els lligams del president amb el Kremlin.
D’altra banda, el president dels EUA va donar suport explícit a un pla de reforma migratòria de dos senadors republicans basat en la meritocràcia. La proposta vol reduir la immigració legal a la meitat en la pròxima dècada, amb un programa on prevaldrien les virtuts acadèmiques i professionals i el coneixement d’anglès per obtenir permisos de residència permanent, les conegudes Green Cards.
