En moments com aquest, president, crec que l’únic que cal demanar-li és fidelitat a la paraula donada. Sabem que l’Estat espanyol no descansa i que farà els possibles perquè no es pugui votar; sabem també que és possible que si es continua desobeint les resolucions judicials l’Estat decideixi usar la força. Sí, són escenaris escabrosos. Es fa difícil demanar a algú un coratge que no sabem si personalment seríem capaços de mantenir. Com a president de la Generalitat ja s’ha anat fins a un punt de no-retorn, fins a l’extrem a què se sabia que podien arribar les coses amb l’estratègia de seguir el mandat que sorgia de les passades eleccions. Catalunya es mereix un estat propi, però no és gens senzilla la tasca de portar la nau enmig d’una tempesta d’intransigència i amenaces. Només per això ja mereix tota l’admiració i el respecte. No deixi d’expressar-se amb la paraula tranquil·la, enraonada, convençuda i alhora irònica, capaç de fer-se sempre escoltar. No deixi mai de somriure. El món l’espera, i rere seu hi ha tot un país. Però abans caldrà superar les esculleres. La gent no té por, però ha de sentir que als seus líders no els tremola la veu. Ens emparen principis més nobles que les simples lleis escrites.