Política

Procés sobiranista

1-O

La resistència lila

El local de la Colla Jove va ser l’únic local de titularitat municipal de Tarragona en què ahir es va poder votar

ATarragona tots els locals de titularitat municipal estaven ahir d’esquenes al referèndum i tancats. Tots? No! Un local casteller, el de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, va resistir a la negativa de l’Ajuntament a cedir espais, malgrat que és la institució local la titular legal de la seu. Emparant-se en el document de cessió de la gestió i ús de l’espai, la colla castellera va exercir ahir com a col·legi electoral, tal com fa en altres convocatòries. “Si parlem de normalitat, per què aquesta vegada havia de ser diferent?”, es preguntaven la Jasmina i el Nacho Alcozeba, castellers de la colla que van formar part del grup de 40 persones que van fer-hi nit dissabte.

Al local, situat al carrer Cos del Bou, a pocs metres de l’edifici de l’ajuntament, s’hi aplegaven a les set del matí, davant la porta, una cinquantena de persones i esclataven en aplaudiments en cada petit pas fet: quan els sis primers de la fila van entrar, disposats a constituir les meses de les dues taules. Quan la parella de mossos van retrocedir en trobar-se l’entrada bloquejada per una pinya de gent. I tot plegat sota l’atenta mirada de tres senyores, la Teresa Salort, la Felicitas Cervera i la Montserrat Roca, assegudes en les cadires plegables que havien portat de casa i ben col·locades en l’envejable mirador sobre el circ romà. “Tinc 83 anys i la meva filla em volia acompanyar, però li he dit que tranquil·litat, que hi aniré amb les amigues, com sempre”, explicava una d’elles. També va venir a donar suport un dels castellers potser més mediàtic, l’exvicepresident del govern Josep-Lluís Carod Rovira: “El meu és un altre col·legi, però vinc a exercir l’orgull de colla.” El mur informàtic, però, va trencar l’eufòria: tres hores de lenta espera en què tan sols es van poder registrar cinc vots, mentre treien bancs, entrepans i garrafes d’aigua per a la gent que feia cua. Al migdia, crits, corredisses, abraçades: per fi es podia votar. Després de tres hores dempeus davant l’urna, el Manuel Martí (també casteller) dipositava la papereta i finalment somreia dient. “La colla s’ha comportat coherentment, és un dret que s’ha de respectar.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia