Washington, a l’abast dels míssils nord-coreans
Pyongyang diu que la prova balística mostra que és capaç d’atacar tot el territori dels EUA
Trump insisteix que “controlaran” la situació i imposa sancions
Corea del Nord va interrompre dos mesos de silenci de proves de míssils enviant als EUA un missatge molt clar: té la capacitat suficient per atacar qualsevol punt del territori nord-americà. O, com a mínim, això asseguren des de Pyongyang després de “l’èxit” de l’últim míssil balístic intercontinental (ICBM) llançat ahir a la matinada, denominat Hwasong-15.
Segons els portaveus nord-coreans, el nou sistema balístic és la culminació del procés de desenvolupament de míssils, i inclou una tecnologia tan avançada que podria incorporar el més pesant armament nuclear i arribar a impactar a la capital dels EUA, a 11.000 quilòmetres de la península coreana.
Tot i que Corea del Nord habitualment exagera en els seus progressos, aquesta vegada els experts coincideixen que les amenaces podrien ser certes. Les anàlisis del llançament del Hwasong-15 –el vintè ICBM de l’any–, que va arribar a una altura de 4.475 quilòmetres i va viatjar 950 quilòmetres durant prop de 50 minuts, demostrarien que en una trajectòria més planera podria arribar a impactar a més de 13.000 quilòmetres de distància.
Si totes les dades són certes i es confirma l’exponencial millora de la tecnologia armamentista, Corea del Nord hauria aconseguit l’objectiu de tenir la capacitat de respondre a un possible atac dels EUA amb un impacte sobre territori nord-americà. Des de Pyongyang es buscava des de fa temps aquest èxit, com a arma de dissuasió.
La Casa Blanca, informada i pendent del llançament des d’abans que acabés impactant en aigües del Japó, va respondre sense declaracions estridents i demanant col·laboració als aliats a la regió per aturar l’amenaça nord-coreana.
El president dels EUA, Donald Trump, es va posar ràpidament en contacte amb els seus homòlegs de Corea del Sud, el Japó i la Xina. Va ser especialment vehement amb el xinès Xi Jinping, a qui va demanar que utilitzés “tots els recursos possibles per convèncer Corea del Nord que posi fi a les provocacions i torni al camí de la desnuclearització”. Pequín, com és habitual després de cada assaig balístic nord-coreà, va mostrar una “gran preocupació i oposició” a la prova militar, i va demanar urgentment que s’aturi qualsevol acció que faci augmentar la tensió. A més, Washington va engegar la maquinària de pressió, aplicant noves sancions i liderant la petició d’una reunió urgent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. “Ens ocuparem d’això. Controlarem la situació”, va prometre Trump.
La via diplomàtica continua oberta. El secretari d’Estat, Rex Tillerson, va dir que les gestions en aquest sentit continuen existint i són “viables” tot i l’amenaça. En aquest sentit, alguns experts assenyalen que la nova situació pot servir perquè Washington i Pyongyang decideixin asseure’s cara a cara per resoldre directament l’escalada de tensió.
Els EUA, tot i les paraules de pacificació i diplomàcia, continuen sense descartar l’acció militar. Trump, en la trucada a Xi Jinping, va “subratllar la determinació dels Estats Units de defensar-se i defensar els aliats de la creixent amenaça del règim nord-coreà”.
LA XIFRA
Trump difon vídeos antimusulmans
No és cap novetat que el president nord-americà, Donald Trump, comenci la jornada a Twitter, ni que a vegades comparteixi amb els més de 43 milions de seguidors informacions poc contrastades o teories de la conspiració. Ahir va superar un nou llindar, en difondre tres vídeos de marcat caràcter antimusulmà provinents del compte de Jayda Fransen, la líder del partit britànic d’ultradreta, ultranacionalista, fonamentalista cristià, racista i feixista Britain First.
Als tres vídeos es veu com presumptament homes musulmans colpegen un home blanc amb crosses, llancen des d’una terrassa un parell de joves, i destrossen una escultura de la Verge Maria. Fransen és una figura envoltada de polèmica al Regne Unit. Condemnada per assetjament religiós, és la líder d’un grup conegut per les “patrulles cristianes” que passegen amb creus i pamflets xenòfobs per barris musulmans, i per les “invasions” de mesquites dels voltants de Londres.
Que Trump repiulés el contingut de les piulades de la líder de Britain First no és una gran sorpresa, a causa de la coneguda animadversió de Trump contra tot allò que faci referència a l’islam. Només cal recordar els intents de vet migratori dirigits a països de majoria musulmana, frases cèlebres de la campanya com “l’islam ens odia” o idees com ara prohibir més mesquites als Estats Units. La portaveu de la Casa Blanca, Sarah Sanders, tampoc va intentar atenuar aquesta crisi, ja que, malgrat que els vídeos siguin falsos o estiguin manipulats –cosa que no se sap encara–, va assegurar que “l’amenaça és real”.
Al Regne Unit ningú ha quedat callat per denunciar l’última ocurrència de Trump. Des de Downing Street, l’administració de May va condemnar “l’error” del president nord-americà en difondre material “d’odi” d’un grup que és “l’antítesi dels valors del nostre país” i que només serveix per “propagar mentides i avivar les tensions”.
