La UE fa costat a l’Iran
Brussel·les ratifica l’acord nuclear amb el ministre d’Exteriors persa
Mogherini desvincula el pacte amb Teheran de les manifestacions en contra de la política econòmica que viu el govern iranià
La diplomàcia europea tem un nou sabotatge unilateral de Donald Trump als pactes internacionals. Com ja va fer just abans que els Estats Units abandonés l’acord de París sobre el canvi climàtic, ahir la Unió Europea va tornar a fer un clam in extremis per defensar l’acord nuclear amb l’Iran davant les informacions que apuntaven que el president estatunidenc es retiraria en breu de l’acord. Tanmateix, segons va informar ahir a la tarda l’agència nord-americana Associated Press, Trump anunciarà aquesta setmana que no imposarà noves sancions, mantenint intacte el pacte amb el govern de Hassan Rouhani.
Però el risc de mort prematura de l’acord que ha permès restablir relacions comercials amb l’economia persa ha fet saltar les alarmes a Brussel·les, on ahir les grans potències europees van escenificar el perill d’escissió transatlàntica respecte a la política occidental a l’Orient Mitjà i el seu suport al multilateralisme.
Una posició més complicada de defensar en el cas particular de l’Iran, ja que aquest país es troba immers en una nova onada de repressió per aturar les protestes contra el règim. Unes manifestacions que, precisament, critiquen que els beneficis generats per la fi de les sancions econòmiques al 2015 no han revertit en la població, sinó que han finançat les guerres a l’exterior. Mentre la República Islàmica viu un moment de màxima tensió interna, el seu ministre d’Afers Exteriors, Mohammad Javad Zarif, va viatjar ahir a la capital belga per reunir-se amb els seus homòlegs d’Alemanya, França i el Regne Unit i amb la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, per discutir el futur del seu programa nuclear. Zarif va confirmar la bona sintonia amb els socis europeus assegurant en una piulada a Twitter que a la reunió hi va haver “un gran consens” sobre l’execució del pacte. Però el que està en joc és el compromís estatunidenc, no l’europeu. Segons Zarif, a la UE “són conscients que el compliment continu per part de l’Iran està condicionat al ple compliment per part dels Estats Units”.
En la roda de premsa posterior, els líders europeus, i en especial Mogherini, van defensar a ultrança l’efectivitat del pacte amb Rouhani. “Està aconseguint el seu principal objectiu: mantenir el programa nuclear de l’Iran sota estricta vigilància”, va subratllar. També va recordar que l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica “ha confirmat en nous informes” que el règim està “complint totalment els compromisos”. En aquest sentit, els quatre representants europeus van insistir que no hi ha cap alternativa. “Volem protegir-lo de qualsevol decisió que el pugui soscavar”, va assegurar el ministre d’Exteriors alemany, Sigmar Gabriel.
A partir del pacte nuclear del 2015, els països europeus tenen via lliure per comerciar amb el país persa, a diferència de les companyies estatunidenques, que encara tenen traves per sancions de Washington no relacionades amb la disputa nuclear. Si bé l’agenda del dia era el programa nuclear, el ministre persa no es va poder escapar de les preguntes sobre l’actual inestabilitat política i social a l’Iran. Tal com va reconèixer la mateixa Mogherini, durant la reunió es va parlar “breument” sobre les recents manifestacions contra la política econòmica del govern que han implicat una desena de morts i centenars de detinguts.
Tanmateix, la UE separa el seu compromís amb l’Iran respecte al pacte nuclear de la seva crisi interior. “Aquestes qüestions queden fora de l’acord nuclear”, va afirmar Mogherini, que va llançar, però, un dard a Zarif defensant que l’impacte “positiu” de l’aixecament de sancions també ha de beneficiar la població.
Fins ara, la reacció europea a les acusacions de l’increment de violacions de drets humans a l’Iran ha estat tèbia. Malgrat que la diplomàcia de la UE no té gaires eines per actuar en aquests casos, els seus representants ni tan sols van expressar preocupació per la situació quan a principis d’any la tensió anava en augment.
Bulgària assumeix la presidència de la UE
El país més pobre de la Unió Europea es va posar ahir formalment al capdavant de la presidència del Consell de la UE. Durant els propers sis mesos Sofia tindrà una influència inèdita en l’agenda europea, especialment respecte a la política d’ampliació i la crisi amb Polònia. A principis d’aquesta setmana, l’ambaixador de Bulgària davant la UE, Dimiter Tzantxev, ja va desvelar que la nova presidència té els ulls posats als Balcans. El govern búlgar vol que deixi de ser el pati del darrere d’Europa i s’acosti a Brussel·les. Segons Tzantxev, no volen “donar expectatives no realistes, sinó parlar dels problemes existents i ajudar a resoldre’ls”. D’altra banda, Sofia aspira a ser un actor conciliador dins del bloc dels 27 ara que s’inicien les negociacions comercials amb el Regne Unit i que cal acordar una política migratòria comuna. Així, han adoptat el lema Units ens mantenim forts com a leitmotiv de la presidència. Però els búlgars no han perdut el temps per aprofitar la nova posició privilegiada. Abans que comencés la cerimònia oficial, l’executiu búlgar va reclamar formar part del mecanisme de tipus de canvi europeu, el pas previ per adoptar l’euro. El primer ministre, Boiko Boríssov, va assegurar ahir que Bulgària compleix tots els criteris formals per unir-se a la zona euro i va lamentar que els seus socis es resisteixin a deixar-los entrar.
