La rebel·lió, només pels CDR
Altres protestes semblants, com ara talls de carretera o vagues, mai no han estat atacades amb tanta virulència pels organismes judicials
Era l’any 2012 quan es va estendre, no se sap ben bé com, una campanya contra els peatges a Catalunya. Una protesta d’uns quants usuaris va encendre la metxa i milers de vehicles es van apuntar al #novullpagar negant-se a pagar quan arribaven a les barreres dels peatges. Partits com ERC i Solidaritat Catalana van donar-hi suport i, fins i tot, el PSC es mostrava comprensiu amb el “malestar ciutadà”, com reconeixia llavors la diputada Eva Granados –el tuitaire Kasper Juul s’ha encarregat de recordar-ho aquests dies a la xarxa–. La mateixa Granados que ahir demonitzava els comitès de defensa de la República (CDR) pel fet de tallar carreteres. Aquell any 2012, la bola del #novullpagar es va anar fent gran i van arribar denúncies i multes per als conductors, però en cap cas a ningú, absolutament a ningú, se li va ocórrer parlar de violència i encara menys de rebel·lió, un delicte que pocs coneixien i que ara certs estaments han ressuscitat només per al procés.
Avui el PSC diu que ”aixecar barreres d’un peatge és una acció insurreccional". Al 2012, durant la campanya #NoVullPagar, eren més comprensius. Granados: "Entenem el malestar ciutadà". ICV criticava el "sobiranisme de saló" de CIU. Avui la seva marca blanca criminalitza els CDR. pic.twitter.com/6w5BRU5WS4
— Kasper Juul (@KasperJuuI) April 2, 2018
Els CDR es mostraven ahir indignats pel comunicat de la fiscalia de la Audiencia Nacional, que va assegurar que els investigaria per “actes vandàlics” i que advertia que les últimes accions als peatges poden ser “constitutives de delicte de rebel·lió, malversació i altres delictes contra l’ordre públic”, ja que “emparen i enalteixen amb violència persones judicialment investigades pels més greus delictes que es poden donar en un estat social i democràtic com és la rebel·lió”. Un atac del front jurídic que, curiosament, arribava al mateix temps que formacions com el PP equiparaven els CDR amb la kale borroka al País Basc.
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, es va afegir ahir a aquesta pressió qualificant de “violents” els CDR i recordant que La Moncloa està determinada “a combatre aquestes conductes amb tots els mitjans policials i judicials al seu abast i la llei es complirà, com s’ha anat complint al llarg d’aquests últims mesos”.
Sense precedents
La “violència” i la rebel·lió que ara es vol atribuir als CDR té un clar biaix polític, perquè s’han donat moltes accions semblants d’altres col·lectius que mai s’han volgut castigar amb aquesta duresa. La mateixa campanya #novullpagar va suposar en un primer moment 100.000 denúncies de les concessionàries, però finalment només unes 6.000 van acabar en multes i la judicialització va ser mínima.
Ara mateix, els veïns de Múrcia estan en peu de guerra per reclamar que es facin subterrànies les vies del TAV que travessen pel mig la ciutat. Fa mesos que es manifesten i alguns ciutadans ja han rebut diverses sancions –es calcula que arriben a prop de 35.000 euros– i hi ha hagut fortes càrregues policials, però de la paraula rebel·lió ningú n’ha dit ni piu. Només faltaria, perquè de rebel·lió no n’hi ha. Una situació lògica i coherent, excepte quan es parla de Catalunya i el procés. Des de Madrid, estan obsessionats a fer veure que només els CDR tallen carreteres i això implica una gran violència. Tothom, qui més qui menys, recorda alguna protesta veïnal en què desenes o centenars de persones s’han plantat al mig d’una artèria principal i han aturat el trànsit durant hores per així fer més evidents les seves reivindicacions.
Però, en aquests casos ni l’Audiencia Nacional ni cap jutjat han emès un comunicat tan dur com el de dilluns amb els CDR.
Un dels pocs casos recents en què el delicte de sedició –no de rebel·lió– ha pres forma va ser l’any 2010, quan més de 600 controladors aeris van ser acusats de provocar el caos aeri durant el pont de la Constitució per una suposada vaga salvatge que va afectar més de 65.000 viatgers. Aleshores, el llavors fiscal general de l’Estat, Cándido Conde-Pumpido, va anunciar que demanaria penes de fins a vuit anys de presó per als controladors per haver abandonat premeditadament el lloc de treball i haver provocat d’aquesta manera danys greus als ciutadans. Segons la seva opinió, era com si els metges marxessin d’un hospital i deixessin sense atendre ni cuidar els malalts.
Aquell episodi va tenir una gran volada mediàtica i política, però, fins ara, no s’ha produït cap condemna i algunes fiscalies, fins i tot, no van arribar ni a imputar el delicte de sedició. Una vintena de jutjats de l’Estat han anat arxivant els procediments i actualment només en queden dos d’oberts: a Palma, amb 82 implicats, i a Madrid, amb 134, però que ja no estan acusats de sedició, sinó d’abandonament del seu lloc de treball.
Criminalització
L’intent de criminalització dels CDR ha arribat a tal punt que ahir el portaveu de Cs al Congrés dels Diputats, Juan Carlos Girauta, va atribuir a la kale borroka l’atac a un concessionari a Barcelona, una circumstància que els CDR i els mateixos propietaris van desmentir.
La formació taronja també va disparar amb bala contra Òmnium Cultural i l’ANC en el marc d’aquesta ofensiva contra l’independentisme: el secretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, es va mostrar partidari de debatre la il·legalització de la Fundació Francisco Franco, que va equiparar amb les associacions independentistes catalanes perquè “defensen valors que van clarament en contra dels valors constitucionals”.
